Demà a punt d´alba ja estaré a la platja.
M´agraden els matins de
vacances, la seva intimitat, el seu diàleg sense veus.
Correré al seu costat . Ningú dirà res…
Com un ritual, aquesta serà la
primera cançó que posaré.
Les meves cames entrenen el meu cos.
La teva música i el mar entrenen
les meves emocions
Gràcies.
Vestida de nit(Petita Suite)
Què fàcil és desvestir-se,
posar versos en paraules
i paraules en paper.
Però en veure´t les desfaig.
Sempre ens queda què desfer.
I em sento un privilegiat incòmode.
No volia saber que bellesa
és quedar-se sense res
per qui ho vulgui prendre.
Tota la resta són vestits,
fins i tot la nit.
La nit en la que t´he vist
immensament nua.
És de tan bon gust aquesta cançó com la platja de Calella.
ResponderEliminarGràcies per seguir-me, Enric.
Preciós! I ningú dirà res...
ResponderEliminar