Temps de reposicions II- ALEXANDRA LEAVING-LEONARD COHEN

Tot té un perquè.
Aquest matí llegia un bonic poema de l´Helena que parlava del retorn als clàssics.
Jo hi torno constantment  però en curt.
Ho faig a les cançons, que és el lloc on m´hi sento més a  gust.
De fet, després de llegir-lo m´he recordat del Leonard Cohen.
He recordat que  aquest agost  ha començat la tercera tanda de concerts després de saber que estava arruinat.
No crec que m´erri molt si penso que l´única cosa que està fent amb aquesta  activitat frenètica als seus 78 anys és  intentar deixar una petita herència als seus fills Adam i Lorca.
Donç bé, donant una volta pel Youtube he vist que  ja estaven penjats fragments d´aquests concerts . I  he tingut una gran i gratificant  sorpresa:  ha inclòs en el  repertori l´Alexandra Leaving, una de les  cançons més belles que he escoltat a la meva  vida.
La vaig traduir, però sense música, el dia 6 d´cotubre de 2010,  als quinze dies d´obrir el bloc.
Aquí teniu el post,  que torno a  signar lletra per lletra, això si, ara amb música. Primer el seu original i després la versió gairebé a capella que  fa la Sharon Robinson.
Us confesso que cada cop que l´escolto em salten tres gotes de pluja fresca dels ulls.
De veritat, si voleu salteu-vos el rotllo que vaig escriure però , si us plau, no us perdeu la  cançó.

Post del 6 d´octubre de 2010

Moltes  vegades, quan estem  amb algú, sigui un  amor, un  amic, un  familiar , ens  aborda un sentiment de propietat i sobretot, d´exclusivitat. És el meu amor, el meu  amic, el meu pare…

Pocs  cops concebim que el mateix  que  sentim per ells ho puguin sentir ells per d´altres. Tots tenim  tendència  a marcar territori( com bèsties primitives que en el fons som) . Aprendre a compartir persones i sentiments és una assignatura que suspenem amb massa freqüència.

El Leonard ens dona aquí una  sortida de geni. Primer de  tot es tractaria de  gaudir  amb tota la intensitat possible els moments que  et toquen, encara que  siguis breus i escadussers, però són , en tot cas, els  teus moments.

En segon lloc, assumir amb dignitat la possibilitat i la probabilitat altíssima de que marxarà.

I per últim , vestir el  que et quedi d´admiració i d´agraïment( l´Al.leluia en ment), mai vestir-lo de tristor, odi, desesperació…

L´escena és molt senzilla; un home  està amb una  dona, la dona  no el pertany i sap que marxarà.. El que sent i diu és pura màgia .

L´Alexandra se´n va.-

De  sobte la nit es  fa més  freda,

el Déu de l´amor s´està preparant per marxar

L´Alexandra es recolza sobre la seva espatlla

mentre tots dos rellisquen entre els sentinelles del cor.

Sostinguts per la senzillesa del plaer,

guanyen a  la llum, s´entrellacen sense cap forma,

i més  radiants del que et puguis imaginar

 tots dos cauen entre les  veus i el  vi.

No creguis que els sentits et juguen una mala passada,

No és un somni  capritxós que quan arribi el matí es consumirà.

Digues adéu a l´Alexandra que  se´n va.

Digues Adéu a l´Alexandra que perds.

Encara que  dormi sobre el tu setí,

encara que et desperti amb un petó

No diguis que va  ser un moment que només vas imaginar,

No et rebaixis  a aquest  tipus d´excuses.

Com si semblés que estaves preparat per això des de fa temps,

ves  decidit cap a la  finestra. Beu-te-la tota.

La música és exquisita. L´Alexandra està rient.

Les teves  fermes conviccions són de nou tangibles.

Tu, que  vas tenir l´honor de la  seva  nit,

i  que per tenir aquest honor et van tornar el teu.

Digues adéu a l´Alexandra que  se´n va.

l´Alexandra que  se´n va amb el seu senyor.

Fes com si fossis  algú ben preparat perque això passés,

Com si fossis l´amo i senyor de tots els teus fracassos.

No escullis l´explicació dels  covards,

aquella que s´amaga darrera de la causa i  de l´efecte.

A tu que  et  va desconcertar tot el seu significat,

A tu que  et van trencar els esquemes i et van desclavar de la creu,

Digues adéu a l´Alexandra que  se´n va.

Digues Adéu a l´Alexandra que perds.

Així estava el vell el 21 d´agost de 2012....uf.