CRIPTOGRAMA amb JOSH RITTER

Dijous  vaig anar a dinar amb el Xavi. Va pagar ell (gràcies nen) però el  restaurant el vaig escollir jo. 

A mi me l´havia recomanat el Miquel Àngel que és un reconegut sibarita i gastrònom. Jo no en sé tant, ni de  bon tros. De fet no he pogut trobar mai res dintre d´un vi. Jo flipo quan em diuen que té un toc antic de barrica de roure americà, un deix de vainilla..... A mi o m´agrada o no m´agrada. 

Però si algun dia esteu per Barna al migdia( entre setmana) no us perdeu un lloc molt petit que es diu EMBAT, al carrer Mallorca a l´ alçada del carrer Bruc, vorera de mar. 

Si la cuina era genial  més  genial va ser la conversa. D´un tema  a l´altre amb una varietat, agilitat , fluidesa, ironia, cinisme i un puntet de mala llet que feia fredat. Vaig disfrutar com un nen petit amb una pilota.

Les últimes dues últimes setmanes havien estat bestials de curro  i necessitava tenir un dinar així, un dinar que  havíem  ajornat no se quantes vegades per culpa de la maleïda i necessària feina. 

 Vàrem  parlar de tot menys de  feina( uf); d´amics comuns, de pares, de mares, i de dones  sense dones . Vàreu sortir prou afavorides trobo jejeje...Què faríem nosaltres sense vosaltres????. Suposo que res.

Tornant en tren i tornant a gaudir com vedella rumiant  de l`àpat vaig concloure "para mis adentros" que és una llàstima que pel camí es perdin potencials grans conversadors. El mimetisme es decanta sempre pel costat xungo  . 

Si no entrenes la xerrera se t´acaba  oblidant que tot el que s´aprèn s´aprèn dels altres.-

Si parleu només de vosaltres  acabeu siguent un patètic i sorollós monòleg a dos veus. I la doble  veu la deixem per l´ òpera que  aquests són uns professionals.

 Si només parles amb   tontos t´acabes atontant( ....perdoneu però algú ho havia de dir)

Si el que parla no es sincera i no buida tu tampoc  ho fas. I es  sabut que els diposits massa plens  tenen tendències suicides  i que la retenció de líquids és dolenta dolenta per la salut.

Vam sortir fets uns xavals , cascats per fora  i  uns nens per dintre.

I per acabar  una mica de misteri.  Sabeu que m´agrada molt el Josh Ritter, un crack el  tio. 

Normalment acaba els seus concerts amb aquesta  cançó que a més dóna nom al seu disc més ben parit.

Us podeu imaginar perquè?

Apa, siau, me´n torno a la platja, uuhmmmm, la meva platja, on sóc feliç

Birds beneath my window dustying their wings upon the lawn

I hear them in the morning light giving last amen to a migratory song

They're never looking round for me—their eyes are on the sky or the ground below

But I'd rather be the one who loves than to be loved and never even know

Hello blackbird hello starling, Winter's over be my darling

It's been a long time coming, But now the snow is gone

You were beautiful when I first saw your feathers and confectionery airs

Like the earth it up and promised you the stars but you really didn't care

I sang in exultation pulled the stops—you always looked a little bored

But I'm singing for the love of it—have mercy on the man who sings to be adored

Hello blackbird hello starling, Winter's over be my darling

It's been a long time coming But now the snow is gone

OOOOOOOOH!

I'm underneath your window now—it's long after the birds have gone to roost

And I'm not sure if I'm singing for the love of it or for the love of you

But I've flown a long way honey hear my confession then I'll go

I'd rather be the one who loves than to be loved and never even know

Hello brown one hello blue one, Last night's feathers exchanged for new ones

Hello blackbird hello starling, Winter's over be my darling

It's been a long time coming But now the snow is gone