Calgary
Feia fred a Calgary. Dos mesos abans no l´hauria sabut ubicar en el mapa però allà estava, sentint-se absolutament ridícul amb un parell de guants a mig dit, suposadament de llana, que dibuixaven en linees finíssimes els colors de l´arc de Sant Martí.
L´única utilitat que va saber trobar-li era evitar que li rellisqués la tassa del simulacre de cafè que es prenia cada matí en llevar-se. Provava de completar el cercle abraçant-la però el contacte dels seus dits rogencs i rígids amb la porcellana, buscant l´alleujament de l´escalfor, li causava un dolor estrany, aquell que no t´esperes i sobre el que no tens cap dret llegítim per recriminar-lo.
El gris metàl.lic i presumiblement trist que hi havia més enllà de la finestra el convidava a auto-compadir-se, a fer-se acompanyar de l´injusta mala sort, la puta més barata.
Però va pensar en el fred en abraçar-la, el fred de la distància que tossudament sempre portava a sobre. Només pretenia estar tranquil, sentir-se sa i estalvi.
Era hora d´anar a treballar. Un cop sec va rebre la tassa damunt la taula. Va obrir la porta admetent per primera vegada que potser havia comès un error en venir a viure aquí, a Calgary.
Quan equivoquem el sentit de les nostres vides o millor, ans que el sentit, el camí de les nostres vides, doncs és un sentit molt sa no tenir-ne de sentit, és quan donem un colp a la taula i ens rebelem contra tot el que hem après i paït, i és aleshores quan fa falta, quan ens cal un canvi de lloc, ja siga en la nostra persona o en el nostre lloc pròpiament dit, i ens n'anem a un altre.
ResponderEliminarHi ha qui es dedica a buscar dona, o a escriure, o a llegir o a treballar senzillament, però el canvi és necessari sempre en les nostres vides com la crisi que ens fa que el desitgem.
Una abraçada i dir-te que molt bo, molt humà i molt sentimental el conte, m'ha agradat força.
Vicent
Amb aquest escrit , petit en mida, he volgut parlar de moltes coses. De fet hi han moltes coses a dins d´ell... però que m´hagis dit que és molt humà és el que més em satisfà. Les piruetes tècniques les deixo pels equilibristes.
EliminarGràcies per llegir-lo. Una abraçada
Els dos fragments, "li causava un dolor estrany, aquell que no t´esperes" i "l´injusta mala sort, la puta més barata" fan voltes sobre el mateix. El mal de queixal sempre ve sense avisar, també, ho he llegit alguna vegada.
ResponderEliminarVolia escoltar la música que acompanya l'entrada, encara no ho he pogut fer.
la musica es del Bon Iver, un dels bons, absolutament recomanable.
ResponderEliminarAtribuir-ho tot a la mala sort és un recurs massa fàcil que sempre et dona la raó quan potser no la tens.
Ptns
La injusta mala sort, la puta més barata. M'agrada la idea i com es resol en aquest relat. Admetre els errors i intentar canviar el que no funciona és la solució. Jo no hi viuria pas a Calgary ;)
ResponderEliminarjo tampoc
EliminarHi ha freds que es duen posats, com la dermis. Calgary és un nom propi. Fred és un nom abstracte, però més comú.
ResponderEliminarM'agrada molt. Te rellegeixo sovint. :)