Un post completito completito

Avui estava a la platja i pensava: joder! Mira que ets  feliç amb una  tovallola espaterrada, bona música i el  blau. No necessito absolutament  res més.

Recordava a un amic  meu que em deia que li agradava la meva capacitat de síntesi.

Però, després d´aclaparat per aquest elogi desmesurat, penso que anava errat.

La síntesi és la  gran Bíblia dels  ganduls i heus aquí el “Grand Master”.

Però per  fer bona la vagància només l´hem de condimentar amb criteri.

I aquí estem. Sempre buscant-lo.

Donç bé, anem  “to the gra”. Aquest  matí he tingut un problema.

Com que ademés de  gandul sóc un coi de despistat, resulta que  fa un parell de dies que he perdut les meves ulleres de sol.

No, no us creieu que és una  qüestió d´estètica, si no una qüestió de tècnica.

El nen de la  casa té el costum de perdre´s fixant la mirada  en un punt concret del paissatge. I on puc estar millor que en mans  d´una dona?

N d T:  Poseu l´adjectiu “bona” al  davant o al darrera. M´és completament igual.

I clar, sense  ulleres  tinc totes les de perdre… Si admeto que la miro ella  pot instar al  dogo guardià per cosir-me la  cara a hòsties . Si li dic la  veritat: - Disculpa si t´ha  semblat que m´interessaves en aquest  sentit … aleshores… uf…..  ni el  dogo podria  frenar-la .

Per evitar  conflictes, i seguint el manual de  supervivència del  gandul,  he posat  el cul “to the sun” i m´he posat a  escriure . I ha  sortit aquest petit relat

Breu relat en tinta  amb petites  gotes de mar  salada

Estàs molt bella  amb aquest vestit de  fil blanc que portes. Just per sobre del  genoll, no és la brisa, és la música  qui li fa les ones.

La teva  esquena serpenteja el ritme elegant, inconscientment inadvertida.

Dubto si apropar-me i obrir el llibre per la  teva cintura i començar-te a llegir sencera. Saps que la meva patosa  interpretació de la sensualitat no ens  farà anar a l´hora. Però no t´importa.

La teva pell olora a  estiu, pigallada per milers i milers d´estels petits que s´han quedat adormits en els teus braços.

Poso la  barbeta a la teva espatlla i surto de nit al balcó de tots  els somnis. Tranquil. Herba de Prada en el  teu coll.

Però manca quelcom per fer-ho perfecte. A cau d´orella t´adverteixo que si continues movent-te així no responc del que pugui passar.

Somrius i ja  ho tinc tot. Només  faltava la lluna

Fi.

I per acabar el post, i com que estic content i calent ( pel sol obviously) us poso una cançoneta d´un nou descobriment , la Bess  Rogers,  amb un títol molt marítim I que  dona molt bon rotllo…

Ohh Yeahh.

Pd.- Aquesta tarda he anat a comprar unes ulleres noves. By the flies.

 Gravity feels weaker than it ever used to. 

light as a feather, blown by the wind without you,
I float above all that I love and I can't get home,
Till you pull me back, you show me that I am not alone.

[chorus]
I need an anchor to hold me down,
Baby you keep my feet on the ground,
Don't let me float, don't let me float away.

When it turns to night, stars just fade into the darkness.
I'm lost in the tides, sailing without a compass.
Nothing to show which way to go, it all seems wrong.
Till you bring me back, you show me that I'm already home.

[repeat chorus}
I need a moon that'll calm the sea,
Baby you do the right thing for me,
Don't let me float, don't let me float away.

Honey you're the reason ,
That I get up when my knees are bleeding,
That I wake up when I'm lost and dreaming,
Yeah you bring me back.

Honey you're the reason ,
That I get up when my knees are bleeding,
That I wake up when I'm lost and dreaming,
Yeah you bring me back.

[repeat chorus]

[repeat chorus]
I need a moon that'll calm the sea,
Baby you do the right thing for me,
Don't let me float, don't let me float away