viernes, 31 de agosto de 2012

Two Gallants-Despite what you´ve been told

Feia molt de  temps que  volia traduir aquesta  cançó dels Two Gallants, però per mi, que el meu anglès va acabar al COU, era molt complicada.
És una canço rock molt potent,  només amb una guitarra i el colpeig brutal de la bateria. És una barbaritat de  peça.
Parla de  gent emocionalment orfe i desubicada, no necessàriament exclosa socialment. Moltes persones benestants i econòmicament estables estan a la mateixa  situació però a un altre nivell. És la solitut més habitual, no estar a la lliga que et pertoca, però que la jugues... I també ( encara que la  cançó no en parli) la solitut dels que estan perque és còmode estar però alhora són conscients de la seva realitat( això si que deu ser una tortura).
No pretenc ser dogmàtic,  Déu me´n guardi....( les coses  ja són de per si prou complicades per tothom) però si que es  veritat que penso que si ens arrisquessim una mica més i fessim o diguessim allò que realment sentim , potser( només potser) tindriem alguna agradable sorpresa.
Vosaltres, els que indulgentment em llegiu i als que tinc el plaer enorme de llegir, sou la meva sorpresa.


Despite what you-ve been told
( Two Gallants)

Suposo que per la taca de sang en els teus llavis
i el divagar de les teves petjades
Jo hauria de demostrar que la meva buidor és veritat
I quedar-me aquí.

Bé, sóc només un noi amb mala reputació
Però la pell que porto és el meu únic  vestit
I tu simplement ets una substituta
De la que jo realment m´estimo.

Tu saps que podries ser qualsevol.
Déu meu, perdona la meva vulgaritat.
Mai m´haurien d´haver deixat lliure.

Perfilo els meus ulls, em pinto la cara
I suplico que d´alguna manera
Em pugui tornar a posar en el meu lloc
Així és com ho arreglem amb nois com jo.

Suposo que en aquest món perdut i malalt
I amb els  teus  serveis que ara són de  franc
Jo hauria de baixar de la meva difícil creu
I anar-me´n al llit amb tu

Però tu saps que se´ns ha fet tard
I que només  he vingut aquí per escapar.
Tu ets només el meu pròxim error
I jo en seré el  teu.

Tu saps que podries  haver estat qualsevol.
Déu Meu, perdona els teus fills sense néixer
Tinc l´esperança que no acabin com jo.

Arrastraré la meva ment pels carrers de la  vergonya
M´enganyaré a mi mateix, perdonaré el joc
Així és com ho arreglem amb nois com jo.

Però malgrat tot el que t´hagin dit
Jo una vegada vaig tenir una ànima
Abandonada en algun  lloc
Darrera d´un antic amic meu.

I odio parlar  d´aquesta manera tan lliure
Però tu no siginifiques res per mi
Així que si les llums del carrer brillen intensament
Jo aquesta nit m´aniré cap a casa.

Sospito per la poca llum dels teus ulls
I que per tu totes les coses són una sorpresa
Que hauria de caure a la trampa d´acer de les teves cames
I tirar-m´hi de cap
Però per tu només sóc un noi confós,
Insegur i que es nega a acceptar-se a si mateix.
Vinga, posa´t la toga i jutge´m
Et deixaré que  guanyis.

Tu saps que podries haver estat qualsevol
Déu Meu, perdona´m pel que deuria haver fet
Els meus pensaments ja són prou culpables

I sí. Suposo que jo he fet aquest llit
Però jo m´aniré per un altre  cantó.
Així és com ho arreglem amb nois com jo.

Però malgrat tot el que t´hagin dit
Jo una vegada vaig tenir una ànima
Abandonada en algun  lloc
Darrera d´un antic amic meu.

I odio dir-te la  veritat,
Però jo no significo res per tu
Així que si les llums del carrer brillen intensament
Jo aquesta nit m´aniré cap a casa.

6 comentarios:

  1. Bonica cançò, el que passa és que quan parlem, tu ho saps, cometem sempre l'errada de jutjar, i de ferir, bé ho deixem, però hi ha coses, moltes, moltíssimes coses que els homes freds, que no solen parlar, ens podien contar, però, per a què?... que hi faríem amb això que sabríem? no tindríem l'oportunitat de descubrir-ho, de fer via, d'arribar a avorrir-nos.
    Bonica cançò, l'home calent desconeix l'home fred i aquest l'home calent, el que passa és que molts dels calents volen endinsar-se en el saber, en la mentidera veritat, i des de la meua òptica de calent, potser l'home fred està ja de tornada, ho deixaré sempre aquí.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. és veritat que no podem evitar jutjar. Jo tinc la carrera de Dret i l´única cosa que vaig aprendre en els cinc anys més avorrits de la meva vida és que tot, absolutament tot, admet diferents punts de vista, i tots defensables

      Eliminar
  2. Que trist tot plegat.
    Per tenir com a molt l'anglès de COU fas unes traduccions excel·lents!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. gràcies Helena. No saps com he patit per fer aquesta!

      Eliminar
  3. Aquesta cançó m'ha deixat sense respiració, la veritat fa mal. No sé gaire anglès però les versions són molt acurades, es nota que cuides la llengua.

    ResponderEliminar
  4. la lectura, sigui de llibres o de cançons, ens mostren altres versions de les coses. Es el nostre centre comercial on podem remenar, destriar, comparar i finalment escollir, tot i que de vegades entre tantes coses ens atabalem.
    Aix, he recordat que hauria d'anar a comprar una tovallola. Blanca, of course.

    ResponderEliminar