L´AMB ( 2 de 4)- DOWN BY THE WATER-PJ HARVEY

CITA

I esdevingué que tots els mals  auguris els va arreplegar  el silenci, incendiant-li només els ulls.

Però quan va adonar-se de que l´infern no s´apagava  amb l´aigua es va posar còmoda, es va posar guapa i  començà a ballar.

Pd.- Gran, gran, gran PJ. 

Sota l´aigua( PJ HARVEY)

Vaig perdre el meu cor sota el pont,

Per aquella nena petita, això és massa per mi.
Ara sóc vella. Ara estic cridant.
Ella mai sabrà allò que   vaig trobar.

Aquella nena dels ulls  blaus

Va  dir: Mai més!
Aquella nena dels ulls  blaus
Es va  convertir en una puta d´ulls blaus.

Sota l´aigua li vaig donar la mà,

com si fos la meva  filla.
No la tornaré a  veure mai més.

Ajuda´m Jesús!

Vine atrevessant tempestes.
Vaig haver de perdre-la
Per poder-li fer mal.
La vaig sentir cridar.
La vaig sentir queixar-se.
La meva estimada  filla
La vaig portar  cap a  casa.

Un peix  petit, un peix gran nedant a l´aigua.
Vine aquí tio i torna´m a la meva filla

THIS MESS WE´RE IN-PJ HARVEY- L´HABITACIÓ

Aquesta  cançó es mereixia un  petit relat...  feia temps que la volia  traduir i algú ha fet la feina per mi.

M´al.lucina, simplement



L´HABITACIÓ

Només podia distingir-li la cadena i una creu que dansava petites ombres sobre els llençols. S´havia incorporat a un extrem del llit , assegut amb els colzes sobre els genolls.

Mentre s´anava pujant les mitges veia com el seu rostre neixia en l´únic mirall de l´habitació. Quan va sentir el clec de la goma ajustant-se a la seva cintura ja hi era tota, descabellada, amb els rastres imprecisos i desfets del maquillatge que suor i saliva havien desdibuixat just feia un parell d´hores.

En un diàleg antic , el mirall l´insinuava que estava horrible. Muda li va contestar: sortosament horrible et diria… Tot seguit  va posar les mans dins la bossa, remenant i tintinejant tots els objectes impossibles que hi podien ser-hi, les claus, el mòbil i finalment un passador amb el que desvetllar-se el front i recollir-se enrere els cabells.

-         On vas tan depressa?

-         Faig tard.

Va oblidar-se del mirall i li va recórrer l´esquena admirant-la amb la mirada, de punta a punta, cada plec, cada ombra que fugia de l´altra, com si la bellesa anés avisant-lo que la felicitat es troba només en els racons puntuals que el cor recorda.

Assegut encara es va deixar caure enrere com un arbre que es deixa tallar de soca-rel, primorosament ajusticiat sobre un llit desfet i amb la creu rendida sobre el seu pit  .

Treballant-se els futurs somnis va tancar els ulls. Dues mans  fredes sobre les seves espatlles van fer-los obrir. A quatre grapes, sentada a sobre com una gata joganera, se´l va mirar i va somriure.Abocant-li els pits als llavis va allargar la seva mà per agafar els sostenidors que s´havien quedat sobre el llit.  Alleujat , li va quedar temps per una altra carícia. De retorn van tornar la mirada i el somriure, i de propina un petó que ni la pròpia tendresa hagués pogut descriure.

L´habitació es va tancar amb un “ ets un encant” . Ningú va saber mai els seus noms ni a qui pertanyien.