M´al.lucina, simplement
L´HABITACIÓ
Només podia distingir-li la cadena i una creu que dansava petites ombres
sobre els llençols. S´havia incorporat a un extrem del llit , assegut amb els
colzes sobre els genolls.
Mentre s´anava pujant les mitges veia com el seu rostre neixia en l´únic
mirall de l´habitació. Quan va sentir el clec de la goma ajustant-se a la seva
cintura ja hi era tota, descabellada, amb els rastres imprecisos i desfets del
maquillatge que suor i saliva havien desdibuixat just feia un parell d´hores.
En un diàleg antic , el mirall l´insinuava que estava horrible. Muda li va
contestar: sortosament horrible et diria… Tot seguit va posar les mans dins la bossa, remenant i
tintinejant tots els objectes impossibles que hi podien ser-hi, les claus, el
mòbil i finalment un passador amb el que desvetllar-se el front i recollir-se enrere
els cabells.
-
On vas tan
depressa?
-
Faig tard.
Va oblidar-se del mirall i li va recórrer l´esquena admirant-la amb la
mirada, de punta a punta, cada plec, cada ombra que fugia de l´altra, com si la
bellesa anés avisant-lo que la felicitat es troba només en els racons puntuals
que el cor recorda.
Assegut encara es va deixar caure enrere com un arbre que es deixa tallar
de soca-rel, primorosament ajusticiat sobre un llit desfet i amb la creu
rendida sobre el seu pit .
Treballant-se els futurs somnis va tancar els ulls. Dues mans fredes sobre les seves espatlles van fer-los
obrir. A quatre grapes, sentada a sobre com una gata joganera, se´l va mirar i
va somriure.Abocant-li els pits als llavis va allargar la seva mà per agafar
els sostenidors que s´havien quedat sobre el llit. Alleujat , li va quedar temps per una altra
carícia. De retorn van tornar la mirada i el somriure, i de propina un petó que
ni la pròpia tendresa hagués pogut descriure.
L´habitació es va tancar amb un “ ets un encant” . Ningú va saber mai els
seus noms ni a qui pertanyien.
Dos amants anònims en mans del temps, m'ha agradat moltíssim aquest relat, enric!! I em guardo aquesta gran frase: "la felicitat es troba només en els racons puntuals que el cor recorda".
ResponderEliminares que tinc una gran mestra. Si et copio una mica no t´enfadis eh?
EliminarMolt dolç el temps d'aquesta gran història -tendra, intensa- de petits instants. M' encanta!
ResponderEliminarDolços somnis!
Bessets.
Ps: Quan tenguis un minut, mira el correu.;)
Des de que es va morir una companya meva de treball amb 38 anys he intentat(de vegades ho consegueixo i d´ altres no) no globalitzar els sentiments i viure´ls i gaudir-los quan venen.
EliminarM´ encanta inventar histories que reflexin aquest sentiment puntual i precis.
un peto
Bona historia i bona feina qui l'ha traduit!
ResponderEliminarmoltes gracies Gloria.. que tinguis molt bona setmana
EliminarFluyen los buenos relatos como la buena música y se mueven siguiendo el principio de los vasos comunicantes, hasta alcanzar cada poro con su exquisita sensibilidad.
ResponderEliminarBrillante.
Enhorabuena
eres demasiado generosa... pero te lo agradezco de verdad.
EliminarEsta cancion siempre me ha gustado muchisimo. Quiero hacer otro relato con otra pieza de la inglesa, el Down by the water... Pero cuando tenga que salir saldra. Nunca puedo prever lo que voy a escribir ni en la siguiente linea. Los guiones no son lo mio.
un beso
Quanta tendresa entr noms ignots. Molt bonic!
ResponderEliminarm, agrada inventar histories.La musica em trasllada a mons que d´una altra manera no puc (i de vegades tampoc vull) visitar.
Eliminarun peto Joana