Us confesso que sóc un adicte als diaris del divendres. M´ho passo pipa
llegint les crítiques de cinema-
Abans, quan era més jove i pedant, forjava les meves opinions prenent com a punt de partida el que els “entesos”
havien dit.
Tot va canviar per culpa d´un caneló. Un dia el meu antic jefe ens va convidar a un restaurant amb dues
estrelles Michelín en la que el primer plat era un caneló amb quinze paraules més
que l´acompanyaven..
Veient-lo allà , sol i esquifit, enmig d´un plat deu talles més gran que
ell, vaig pensar: uf nano, quanta pressió! Ben educat( i perque el caneló en si valia 15 euros) vaig seguir el rotllo amb un “està bo” perque els típics “exquisit” , “sublim”, “deliciós” era insultar a la meva mama i els
seus canelons de Sant Esteve.
Donç bé, i per no allargar-me, aquestes són les meves opinions( curtetes
que sé que esteu mooolt ocupats) sobre
les últimes pelis que he vist.
Blancaneus: la meva aversió al món dels toros i a la música de Paquito el Chocolatero
no va ajudar gaire. Un rotllo majúscul , pretenciós , i més grotescament absurd
que els ous apretats en els pantalons d´un torero.
Lincoln: Steve, gràcies per fer-me saber que el Daniel Day Lewis també la caga i per proporcionar-me una migdiada fantàstica
entre Gettysburg i Washington.
Django: Entretinguda sense més si no fos per l´escena del
Ku-Klux-Kan: original i divertida com feia temps que no veia.
El nombre ( Le Prenom): M´ho vaig passar teta, a l´igual que “ un Dios
Salvaje” de Polanski. Les tensions d´un sopar familiar són bastant més heavies
que molts conflictes internacionals. Els polítics haurien de sopar més a
casa.
Amor: La meva mare va fer el mateix amb la meva àvia
durant cinc anys així que el tema no em va colpir. Emmanuelle Riva era la meva iaia. Es mereix l´Òscar si o si.
La mala llet de Haneke amb la vida dels músics professionals la vaig trobar
finíssima i molt ben trobada a l´igual que el tractament visual de l´apartament
on viuen els dos avis.
Las Sesiones: Molt més creïble i sobretot molt més sensible (
no sensiblera) que “Insuperable”. Quina esplèndida maduresa de la
Helen Hunt
Antes del Amanecer/ Antes del
Anochecer ( Richard Linklater): No era Sant Valentí? Donç apa , a
parlar de l´amor però amb dos collons. Discursives? Potser si, però a mi em
flipen les dues i no em canso de
tornar-les a veure, una i altra vegada.
Fa anys que no vaig al cine. Però tinc molt bon record de Before sunrise. La segona part no em va agradar tant.
ResponderEliminarSón les dues úniques pel·lícules a les que et refereixes que conec!
jo tampoc hi vaig gaire. Amb nens es una pasta...
Eliminarsort d´ internet!
un peto
Para hablar de cine y de amaneceres sin tener que recurrir a las historias de amor se me ocurre ,como excusa, para llenar el bol de palomitas, un "Abierto hasta el amanecer"de Quentin Tarantino: BRUTAL
ResponderEliminarRecientemente he visto "la guerra de los botones" película que ya vi cuando era niña y que me pareció como entonces una película deliciosa.
Un tren,Viena y dos personas coincidiendo en el tiempo que aunque no comparten destino sienten curiosidad por saber que ocurriría entre ellos de darse la ocasión de conocerse mejor. Me gustó la primera parte, la otra no la he visto así que no puedo decir.
Y ahora hablemos del ayer que diría Raphael...
me apunto tu recomendacion!
EliminarEsta bé que parlis de cinema. Després de llegir la teva opinió he descartat rààààpidament la pel·lícula de la "Blancaneus", que ja em feia una mica de mala espina.
ResponderEliminarMe'n apunto un parell per veure-les.
Gràcies!
un autentic pal... i ja veus... el Goya a la millor peli.
EliminarEn canvi vaig veure Grupo 7 que tambe estava nominada i em va semblar un bon film.
Ptns