En una entrevista al NewYorker, explicava com havia salvat moltes vides de suïcides que es volien llençar de l´emblemàtic pont.
Deia que quan s´hi apropava els preguntava: com et sents? Quins són els teus plans per demà?
Suposo que més d´un se li va escapar...
Avui que el Papa ha dimitit i que l´Església Catòlica condemna incomprensiblement el suicidi, aquesta cançó té una doble dedicatòria:
Pels que van saltar, que entenguin d´una vegada que fins i tot Jesus va suplicar que li aturessin aquell patiment.
Pels invisibles, aquells que sempre estan i fan sumar als altres amb tanta generositat que els altres creuen que els hi és un dret inherent i no una sort.
Quan el dia s´ha fet
massa llarg
i les hores no passen.
Quan et preguntes si deuries
fer-ho.
Si realment ho faràs
Amb els peus
sobre el pont
amb els ulls mirant el cel
Digue´m només aquestes coses
abans de que emprenguis el
vol.
Com et sents? Quins són els teus plans per demà?
Em deixes que jo en faci un?
Després fes el que vulguis.
Si la teva mà s´ha de desprendre de la barana,
les teves sabates perdran els
cordills
Et sembla que així s´arreglaran les coses
que no s´hagin arreglat abans?
Mira com el sol brilla a la
bahía,
I totes aquelles illes mar enllà
Podries superar-ho si t´ho
proposes.
Com et sents? Quins són els teus plans
per demà?
Em deixes que jo en faci un?
Després fes el que vulguis.
No sempre, però normalment,
ens recolzem els uns en els altres,
ens cuidem entre nosaltres.
¿Recuerdas la escena de Cadena de favores en la que un vagabundo salva la vida de una mujer que quiere suicidarse tirándose desde un puente?, él le dice por favor dame la mano y sálvame la vida y ocurre exactamente eso, que ambos se salvan de un destino que parecía escrito.
ResponderEliminarMe encanta esa canción. Gracias.
cine y musica son dos de mis grandes pasiones. Echo en falta el cine amable, no el cursi, pero si ese cine que creia en las personas y en la magnifica posibilidad de tirar pa´lante.
Eliminarun beso
:) sí, sí, recolzem-nos els uns en els altres, cuidem-nos entre nosaltres!!! :D
ResponderEliminarllastima que sigui tan dificil. Tothom va a la seva..aquella frase.....uf jo ja tinc prou amb lo meu.....
Eliminaren fi... petons
Saltar o no saltar?
ResponderEliminarVa, fem un pla!
ei Jordi... no donis idees que la penya esta molt malament...
EliminarEstic molt content de veure´t per aqui...
una abraçada company
Un àngel que et guarda, una mà que t'ofereix la vida abans de saltar al buit. Preciosa cançó!
ResponderEliminarquan descobreixo una canço que la majoria desconeix em sento com un nen petit amb un regal que cap amic meu de l´ escola te.
EliminarEl blog es el meu pati, el meu esbarjo.
ptns
No dic que s'hagi d'encoratjar al suicidi, però cadascú es lliure de fer el que vulgui amb la seva vida, no?
ResponderEliminartens rao company pero de vegades ve be donar una segona opinio, un cami alternatiu que ell mateix no s´ hagi plantejat. Despres , com diu la canço, fes el que et plagui...
EliminarM´ alegra veure´t per aqui.
There is no reason
ResponderEliminarfor jumping though the bridge.
I prefer flying.
Moltes gràcies Enric, un plaer escoltar-la!!!
i prefer flying too.
EliminarGive us a poem and we´ll do.
zenkiu babe!
La cançó és preciosa. Sobre el suïcidi, està clar que cadascú pot fer amb la seva vida el que vol, el que passa és que em sembla que en la majoria de casos no és qüestió de voluntat sinó de no veure-hi més sortida, per depressió o per desesperació, és complicat dir si es tracta d'una decisió "lliure"... si parlo per mi, en els moments que no volia viure no era gens lliure, això segur. Cuidem-nos, sí! Petons.
ResponderEliminarl´ altre dia ma mare va anar a un enterrament d´una coneguda que s,havia tirat del balco(suposo que d´ aqui ve el post). Jo la coneixia de vista.
EliminarM´ explicava que el capella( que no sera mai bisbe) criticava profundament els seus dient que no entenia com els seus jefes no conceptuaven els suicides com "malalts", efectivament, persones que potser no son del tot lliures quan fan el que fan.
Que la LLei divina i la civil despatxin l´ assumpte d´ una manera tan radical em sembla cruel.
Ahhh. Gemma, la teva sinceritat i claredat em deixa sempre impresionat, i em sento afortuna,t d´ escoltar.te encara que nomes sigui llegint-te
Ptns
HI va haver uns dies foscos en què hi vaig pensar, contínuament. Sortosament, la covardia d'anar-me'n es va convertir en fortalesa de mantenir el cap clar, el verb combatiu i la rialla encomanadissa... sempre que es pugui. Cuidar-se, cuidar els altres, deixar-se cuidar... revela humanitat i generositat.
ResponderEliminarBe my gatekeeper, will you? Kisses...
i´ll always will
ResponderEliminar