Una obra mestra de Dylan-LONG AND WASTED YEARS

Una obra mestra:LONG AND WASTED YEARS- Bob Dylan

El dia 11 de setembre de 2012 Bob Dylan va publicar “Tempest”.

Com sempre, en els seus treballs hi ha alguna  cançó que es converteix en un clàssic instantani. En aquest Cd, aquesta joia, aquesta indiscutible obra mestra és “Aquests llargs i desaprofitats anys”

La història és molt simple: un home reflexiona sobre el pas del temps amb la seva  parella.

I ho fa des de la més  absoluta comprensió i tendresa, des de la posició del que sap de què va  tot això . Sap que perque alguna cosa pugui néixer necessita d´un pare i d´una mare. L´amor neix amb dues persones però després l´amor es conveteix en dues persones diferents, l´amor d´un i l´amor de l´altre.

I quan creixen sols ho  fan a dues  velocitats, ni millors ni pitjors, diferents, i és molt difícil compaginar-les si no ets prou intel.ligent com per discernir que la manera d´estimar de l´altre, si ho fa de veritat, no és més bona ni més dolenta que la  teva.

Però aquesta perspectiva no és habitual. La gent es tanca com els eriços i a  fora només hi han pues, retrets desvalguts, comparacions absurdes, els eterns jo faig i  tu no fas…

Els excessos o les mancances, la  falta d´equilibri sempre es compensa d´alguna  forma. És instintiu, natural i gens  criticable. Els camps de  batalla  són immensos. Alguns lliuren la guerra a  fora, on poden haver ferits, i d´altres converteixen la seva ment  en el més cruel Gettysburg ( referència claríssima a les ulleres  fosques).

Aquests últims són conscients de que l´únic mal que poden provocar és el seu propi desconcert,  els incomprensibles canvis en l´estat d´ànim, en poesies imaginàries que són malinterpretades,  Deia Margo Timmins: “es millor deixar coses sense  dir que dir coses que siguin malenteses”. Això per alguns és impossible.

I es quan Dylan pren el comandament i entén tot el que la majoria no podria ni sabria entendre.

N´hi han que guarden i callen els seus secrets. Pel gran mestre, aquest és el seu.

LONG AND WASTED YEARS

( Bob Dylan)

Ha passat tant, tant  temps

des de que ens  vam estimar,

quan els nostres cors van ser sincers.

Alguna vegada, en un dia  massa breu,

jo vaig ser “l´home” per tu.

Ahir et vaig escoltar parlar en somnis,

deies coses que no hauries d´haver dit,

Vigila nena!

Algun dia podries haver d´anar a la presó…

Hi ha algun lloc on  poguem anar?

Hi ha algú a qui poguem anar a veure?

Tal volta, tot això és igual per tu

com ho és per mi.

Fa més de  20 anys que no veig la meva familia.

i sé que és difícil d´entendre. Potser són morts,

Vaig perdre el seu rastre i després

ells van perdre les seves terres.

Remena-ho tot nena!. Mou-te! Crida!

Tu ja saps de què va tot això…

De totes  formes, què fas aquí fora en el sol?

No saps que el sol et pot cremar el cervell?

El meu enemic es va estavellar contra la pols,

es va  aturar en sec, estorat,

i va perdre tota la seva luxúria.

Estava cansat, destrossat per dins.

Va morir avergonyit.

És el que té tenir un cor de ferro.

Porto ulleres  fosques per amagar la meva mirada,

Però hi han secrets que no puc disfressar.

Torna aquí nena!

Si et vaig  ferir els  teus sentiments.

Et demano disculpes.

Hi han dos trens que corren l´un al costat de l´altre

40 Km per tota la línea de l´Oest.

Tu no tens que anar-hi.

Ja vaig jo cap a tu

perque  ets la meva millor amiga.

Crec que  quan em van posar d´esquenes

tot el que  hi havia darrera meu es va cremar,

ha passat  molt temos des de que  vam fer

aquell llarg, llarg camí fins l´altar.

Aquell matí fred i congelat tu i jo vàrem plorar.

Vàrem plorar perque les nostres ànimes estaven esparrecades.

I això és massa per aquestes llàgrimes,

Això és massa  per aquests llargs i desaprofitats anys.