I avui, ves per on, n´ha sortit un.
A més, ahir, que vaig tenir un migdia plàcid em vaig posar a traduir dues cançons d´un gran disc que tinc des de fa molts anys: Excuses for travellers dels Mojave 3.- Ara ja no existeixen però el seu líder, Neil Halstead, té una ferma i molt ben parida carrera en solitari. L´any passat va treure un disc que es diu "Palindrome Hutches" que està de conya.
Apa donç, que tingueu un fantàstic gelat i congelat cap de setmana....
FRED
El fred no és confós ni gris.
S´equivoquen
quan el menystenen.
El fred no és cap fi.
Són injustos
els qui el cremen.
El fred és un tu a jo,
o un tu a mi
suplicant-nos un
vine i queda´t.
Rodalies 21/2/2013
Enamorat d´un paisatge
Tenia un pla que vaig trigar molt temps en
pensar-lo
Els hiverns de Canadà, a casa amb les teves germanes,
La nostra aventura era difícil d´ignorar
Eres molt bella i jo estava feliç de caure
Estava feliç de caure-hi.
Recordo que
estaves buscant
Pensava
que estaves
buscant
Així que
vaig agafar el telèfon
Estava
content en escoltar que recordaves el paisatge
Estava feliç
suposant que havia estat de sort.
En aquell moment pensava que estava tot clar.
En aquell moment pensava que estava tot clar.
Aleshores vaig anar a l´estació,
Tenia un pla i una butxaca plena de poemes,
Heroicament tràgic, barbut i cec amb obsessió
“ Sóc un cotxe sense esperança massa a prop
de la cuneta
per poder anar més lluny”
Et vaig ensenyar el meu camp.
Et vaig dir: aquest és el meu camp
Però tu no vas quedar massa impresionada.
Vas dir: per què estem aquí?
Les teves intencions són clares
en aquesta
habitació amb vistes
i molta part de tu
està massa lluny d´aquí,
està massa lluny d´aquí.
Oh, el meu cor va quedar fet pols
Jo volia ensenyar-te el mateix paisatge
Tu al costat de la finestra
sentint-te a gust amb mi,
sentint-nos a
gust,
bé, sentint-me jo a gust
sentint-me jo a gust
PREGÀRIA PER UN PARANOIC
T´enviaré una carta des de la línea de foc.
Si et plau envia´m elogis i algun bon
consell.
Tu vas néixer amb un compàs,
Amb un mapa a la teva
taula.
Digue´m com te´n vas adonar
que la teva orientació estava equivocada.
Aquests
dies són freds i et trobo a
faltar.
La ciutat no és un bon lloc per perdre´s
Però mai vaig pensar que podia escollir.
Estava clar des d´un principi,
Clar des d´un principi
Que només estava fent temps.
Necessito riure i alguna droga especial,
necessito fumar
Hi han assassins darrere nostre,
Enviats del diable, envia´ns protecció.
M´afogaré en aquesta ciutat.
M´afogaré en aquesta trinxera que han fet per
nosaltres.
I l´ única cosa que ens queda,
L´única cosa que ens queda és córrer
I aquests
núvols continuen rodant
I no sé perquè. Treu-me aquesta guitarra de
les mans.
Em rendeixo.
Aquesta ciutat no vol borratxos,
Ni
cantants de mala poesia.
Ells volen ballar, i drogues i riure
i nosaltres no tenim res d´això
Resa per nosaltres, resa perque surti el sol
Aquests
dies són freds i et trobo a
faltar.
Aquesta
carta va ser feta pels teus ulls.
Destrueix-la i corre a
amagar-te
Tu ets
l´única cosa que em queda
I té algun sentit per mi.
Si et plau, no te´n vagis
.
El fred parla sol, com la poesia.
ResponderEliminarLa segona lletra com m'agrada!
gracies Helena.. es una musica ideal per dies congelats com el d´avui.
Eliminarun peto
Els dies freds serveixen per adonar-nos de l'importància del caliu humà. El fred ens desperta l'enyorança i, com tu tan bellament dius en el poema, un "vine i queda't" a l'espera que torni a sortir el sol.
ResponderEliminares el que parlavem l´altre dia sobre la incomunicacio. Masses paraules es queden en els nostres llavis per por, vergonya o orgull, o com a mostra de debilitat. Nomes pensar en tot el que ens perdem per aquest motiu....
Eliminarun peto guapa
Gràcies per les traduccions! M'han agradat molt les dues cançons.
ResponderEliminarEl teu poema també, moltíssim.
Suplicant-nos un vine i queda't! M'encanta.
a mi tambe m´agrada especialment aquesta frase. Quantes coses s´ han quedat sense dir!!!
Eliminarets molt generosa amb mi. Gracies. Un peto
Una feinada exquisida. Gràcies, Enric.
ResponderEliminarEm fa moltissima il.lusio que em diguis aixo. Ara mateix soc com un nen amb sabates noves. Una abraçada company, gracies per ser com ets
EliminarSenzill, gran i preciòs poema, com m'agrada!!
ResponderEliminarLes cançons fantàstiques per acompanyar aquesta nit freda, gràcies.
Aferradetes.
escric i tradueixo cançons nomes per aixo, per intentar crear, encara que siguin per uns segons, moments bons. Si tu t´ho has passat una mica be amb mi , jo em sento el tio mes afortunat del mon.
EliminarGracies guapa. Bessets
un poema intimista i que arriba, amic enric... la música molt apropiada, m'agrada especialment la primera cançó
ResponderEliminarabraçades i cuida't del fred !
joan
merci crack. Queda pendent una cervesa i ja m´ explicaras com et surten els teus poemes diguessim que no gaire freds..jajaja.
EliminarCuida,t tu tambe!
Un poema ponche, reconstituyente como la quina para los momentos más fríos.
ResponderEliminarNo conocía a estos muchachos, suenan bien, sobre todo me gusta la oración para un paranoico, es bueno rezar para que salga el sol sobre todo si te ves rodeado de escarcha por algún punto cardinal. Gracias por ayudar a calentar este sábado alelado con su música, Mister el "hado" ;-)
uf..pues te recomiendo a Neils Halstead en solitario, una cucada.
Eliminarbesos con (g)helados.
Doncs t'ha "sortit" un poema preciós. Una delícia.
ResponderEliminargracies Gloria... un peto molt gran
Eliminari saps què es el pitjor de tot? Que avui encara continua fent fred! :S
ResponderEliminarara ja no...
Eliminarvaig tard com sempre pero gracies per passar per aqui.
Un olé per l nen de les sabates noves. Molt bona feina.
ResponderEliminarUn haiku sobre el fred:
Hivern glaçat,
rierols de desgel
de tu a mi
De tu a mi
Eliminarmoltes coses enmig,
pero cap de freda
Hola Enric, sóc jo!
ResponderEliminari tu diràs :
"I qui és aquest o aquesta ?"
i jo et diré :
"Sóc qui ja no està a la palestra"
Seguiré el teu blog m'ha agradat molt
Caray, Enric,com ets!!.
ResponderEliminar:-( Ni una mica de curiositat?
A veure, una persona que posa la cara del Topo Gigio, que treballa al DB, i que l'acaben deprejubilar.
Qui es ?
Clar, soc jo!
No diguis res només sonriu. ( per si de cas no contestes ja tinc excusa).
Em va somriure!
Ja m´ho vaig imaginar que eres tu, però s´ha d´anar molt al tanto per no cagar-la i equivocar-te de persona. No deixaràs de ser mai una catxonda...jajaja.
EliminarAmb tu ( i mira que fa anys que rondem per aquests mons bancaris) sempre he rigut molt.
Espero la paella. Suposo que vindrà en LLurbi!!!