"Si
lasdioptrías se lo hubiesenpermitidohabría visto perfectamentecomo
la decadencia se iba adueñando de su pasado, comoesasbolsashinchadas de grasa y pecados
debajo desusojos ninguneaban ahora su mirada."
Si parlem d´il-lustres canadencs
ens hem de remetre
obligatòriament al gran Leonard Cohen i a l´ incendiari monstre Neil Young .
Però també hi han artistes que
són minoritaris per les grans audiències
però que són una institució en el seu
país.
Un d´aquests grups són
els magnífics BLUE RODEO que jo
segueixo des de que en Gallart em convidés a
comprar un dels discs que més m´han agradat mai i que es el Diamond Mine . Eren finals dels 80.
Des d´aleshores els he seguit i encara que no han fet un hit
memorable que se´ls recordi per
sempre han fet una música molt bona i de molta qualitat. De
fet, el “ Til I am myself again “ sempre
será una de les meves cançons de capçalera
Aquí us en poso un tast
arran de la publicació d´un directe “ Live at Massey Hall” que és el Royal Albert Hall, el Radio City
Music Hall, l´Olimpia parisenc ,….. però
a Toronto.
Que passeu un fantàstic finde!!!
PERDUTS, PERÒ JUNTS
( lost together)
Estranyes però molt
belles són les estrelles aquesta nit,
Mira-les com ballen per sobre del teu cap.
En els
teus ulls jo contemplo un món que
per mi és perfecte.
Tinc l´esperança que
això no soni grotesc.
Perque jo el que
vull és que tot el món sàpiga
Que jo, tot el que
necessito és el teu amor.
És tot
el que jo necessito.
Perque si estem
perduts
Estarem perduts, però junts.
Perque si estem perduts
Estarem perduts, però
junts.
Estic dempeus davant
aquesta multitud sense cap rostre
I em pregunto perque
encara em molesta
Que tot estigui
controlat per tants pocs
I que tot vagi de
desastre en desastre.
He escoltat això molts cops
abans
Ara per mi tot és
un somni,
Per mi és només un
somni
Perque si estem perduts
Estarem perduts, però
junts.
Perque si estem perduts
Estarem perduts, però
junts.
En el silenci
d´aquesta nit a mitja veu,
Només escolto el teu
respirar.
I en aquell segon, en
aquella estrella fugaç
De cop i volta,
d´alguna manera tot agafa sentit.
Perque jo el que
vull és que tot el món sàpiga
Que jo, tot el que
necessito és el teu amor.
És tot el que jo
necessito.
Perque si estem perduts
Estarem perduts, però
junts.
Perque si estem perduts
Estarem perduts, però
junts.
UNA MALA ÈPOCA
( Bad Timing)
Ei… sóc jo, quina
sorpresa no?
T´estic trucant des
d´un restaurant
que està just al
tombar el carrer.
Vin de molt al
nord
Em fa mal tot i estic cansat
I he pensat
Que podria abusar
d´una amiga.
Segurament sóc un
perfecte idiota
En pensar que tu em voldires veure un altre cop.
Sé que fa força temps que no
hem parlat tu i jo.
No passa res dolent,
Només que les
coses mai passen com les tens planejades.
Moltes
vegades t´he volgut trucar
Però quan ho volia fer no tenia el teu número a mà.
Sé que és veritat,
Que tu a mi mai
m´haguessis fet el mateix.
Però has de saber que
mai vaig voler fer-te plorar
I tot i que se que no t´hauria de trucar
Això només em fa
que recordar quin és el preu
De totes les coses que
hem perdut.
Va ser una mala época.
Això és tot.
I potser aviat vindrà
aquell dia
En el que no cauran més llàgrimes ,
Que cadascú de
nosaltres es perdoni una mica
I que tots dos ens atrevirem a mirar enrera
I dir que només va ser una mala época.
Acostumaven a tenir molts projectes junts
Però sempre hi havia
alguna cosa que ho espatllava
Mai vaig poder seguir-te
I arribar a fer el que tu has arribat a fer,
No sé el perquè
Però quan més
m´hi esforço
Més la cago.
Però has de saber que
mai vaig voler fer-te plorar
quests dos últims dies he estat
entretingut intentant posar una mica en ordre el bloc, sobretot
alhora de ser més fàcil l´accés a les cançons traduïdes per
autor.
En aquesta repassada, en la que també es van colar un parell
d´entrades antigues, ( Bagué tu i els botonets...) doncs com
deia, repassant he vist que faltaven moltes cançons que jo ja
creia traduïdes i no hi eren.
Aquesta és de principis dels noranta, però la seva senzillesa
la fan ideal per un dia ennuvolat com avui.
Corrien gairebé els finals
dels vuitanta quan jo era un “criajo” que es passava moltes tardes a la botiga de
Discos “Itaca” que estava aun parell
decantonades de casa meva.
Recordo que el
Gallart em va aconsellar un Discque es
deia “ Diamond Mine” d´ unscanadencsquees deien Blue Rodeo.
Els BR han estat un dels meus secrets des
d´aleshores.Potser vasiguent hora de compartir-los.
Estem d´enhorabona,
acaben de treure nou disci elsseus col.leguescanadencs ( Ron Sexmith, Sara Maclahan,
Justin Rutledge….) els han fet un merescudissim homenatge.
Aquesta ( tot i no ser d´aquell disc) és una de
les mevescançons preferides detots elstemps… Que tingueu unasetmanafantástica
Aleshores
i Ara....
Finsque torni a serjo mateix una altravegada
( Ti´I am myselfagain)
Vull saber a on va anar a parar la meva
confiança,
Un diava desaparèixer del tot.
Estic tirat en aquestahabitació d´hotel ; estic molt lluny
Només escolto lesveus de la porta del costat.
El dia és una merda però la nit és encara
pitjor
Tinc l´esperança d´arribar aviat acasa,
Però les botelles mig acabades de la inspiració
Están tirades comfantasmes a la meva habitació.
Bé, sé quevull marxar. Se que no puc quedar-me
Però no vull començar a córrer sentint-me
així
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,una altravegada
Hi ha un seient a lacantonada queguardo cada nit.
M´espero fins que comença elcapvespre
Em sento com si fosun estranger que ve d´un altremón
Però com a mínim em sento queestic viu un altre cop.
Van haver-hi moltes nits de mal rotllo,
Paraules que van ser literalment llençades,
Continuamentcascat i del mal humor
I els moments demàgia són tan curts
Que just s´acaben sense apenes començar.
Sé que ha arribar l´hora de fer un gran pas.
Però no puccontinuar. Encara no estic preparat
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,
Fins que torni a ser jo mateix,una altravegada
Vaig tenir unsomni de quecasameva s´estava en flames,
La gent se´n reia mentre estava cremant
Vaigintentarcórrer però les
mevescames no em responien,
Vaig haver d´esperar fins que lesvaig tornar asentir