sábado, 28 de septiembre de 2013

CEGUESA

Aquesta setmana  volia  escriure  però he pensat que  tot allò que volia dir ja ho he  dit.(...)

Estic més bé que mai.  Per tant... que no pari la música.

Avui  us  dono per escollir.... les  quatre  són boníssimes, diferents,  belles,  romàntiques, devastadores, imperials....

A mi personalment la que més m´agrada és la  versió que  fan el Joe i la Beth Hart del clàssic de l´Etta James.. em deixa petrificat, acollonit, grandiosament afortunat a  flor de pell.

No puc evitar compartir les coses bones que em passen.-


Love is Blindness- U2


Estimar és estar  cec


Estimar  és estar cec
i jo no ho vull  veure.
No faràs que aquesta nit
m´envolti?
Pren el meu cor!.
Està cec….

En un cotxe aparcat,
en un carrer ple de  gent,
veus  com  el  teu amor
es fa realitat.
Els  fils  es trenquen,
els nusos es desfan
Estimar és  estar cec.

L´amor és una màquina devastadora
, un acer molt  fred,
Uns  dits massa entumits per sentir.
Agafa´t ben fort
I apaga aquesta espelma.
Estimar és  estar cec.

Estimar  és estar cec
i jo no ho vull  veure.
No faràs que aquesta nit
m´envolti?
Pren el meu cor!.
Estimar és estar cec.

És una petita mort sense  cap lament,
on ningú et crida i  ningú t´avisa.
Una idea perillosa  amor  meu
que gairebé pren sentit.

Estimar és com  afogar-se
en un pou massa profund
on t´emportes tots els secrets
però no tens ningú
a qui explicar-los.
Agafa  els diners
nena,
Està cec.

Estimar  és estar cec
i jo no ho vull  veure.
No faràs que aquesta nit
m´envolti?
Pren el meu cor!.
Està cec….




BLIND- HERCULES & LOVE AFFAIR


CEC.

Quan era  nen  sabia que les estrelles només podien ser més brillants
I que  nosaltres podríem acostar-nos-hi, acostar-nos-hi
Quan era  nen  sabia que les estrelles només podien ser més brillants
I que  nosaltres podríem acostar-nos-hi, acostar-nos-hi
I deixar enrere tota aquesta  foscor

Ara que sóc més  vell les  estrelles  haurien de posar-se en el meu rostre
Quan em trobo a mi  mateix ben sol
Quan  em trobo a mi mateix  ben sol

Ara que sóc més  vell les  estrelles  haurien de posar-se en el meu rostre
Quan em trobo a mi  mateix ben sol
I em sento com si estigués totalment  cec, totalment  cec.

Ho sento, Ho sento, Ho sento
Sento com si  estigués totalment  cec

Ara voldria que les estrelles brillessin
Perque se que estan a la vora, al meu costat,
Però  elles  no m´ensenyen quin és el meu present
Elles no m´ensenyen quin és el meu present

Ara voldria que alguna llum brillés,
Que és fes propera, que estigués a la vora
Però  no m´ensenyarà quin és el meu present
Només  farà que el  meu passat i el meu futur
Siguin dolorosament clars.

Per escoltar-te ara.
Per veure´t ara
Puc  mirar-me a mi   mateix  des de  fora
He d´examinar la meva respiració
I mirar-me l´interior
Perquè em sento completament  cec
Perquè em sento completament  cec

Ho sento, Ho sento….





I´D RATHER GO BLIND ( Joe Bonamassa- Beth Hart)

Preferiria  estar  cega

Alguna  cosa  em va dir que això s´havia acabat.
Quan vaig veure  que  tu i ella  estàveu parlant.
Alguna cosa  ben profunda  en la meva ànima em  va dir:
Nena: Ara toca plorar
Quan us  vaig  veure a  tu i a ella passejant

Ohhh hauria  preferit estar  ben cega , ben cega
Que veure´t allunyar-te de mi ,  no,.
Perque ja veus….. t´estimo massa
Que no vull veure  com em deixes…
Perque per sobre de  totes  les  coses
No vull sentir-me lliure de cap de les maneres

Estava aquí, estava  aquí sentada…
Pensant en els  teus  petons
I amb la tendresa amb la que m´abraçaves
Quan el reflexe en el vidre de la copa
Que em vaig portar als llavis
Van  mostrar  les llàgrimes en el meu rostre

Ohhh hauria  preferit estar  ben cega , ben cega
Que veure´t allunyar-te de mi ,  no,.
Ohhh hauria  preferit estar  ben cega , ben cega
Que veure´t allunyar-te de mi ,  no,.




I WISH I WERE BLIND-BRUCE SPRINGSTEEN

( Desitjaria estar cec)

M´encanta  veure la  flor del cotó quan arriba la Primavera.
M´encanta  veure el missatge d´amor  que porten els ocellets,
Però quan et  veig passejant amb ell  per la platja
desitjaria  estar cec quan  et  veig amb el  teu home.

M´encanta  veure el teu cabell brillant en les  llargues llums de l´estiu.
M´encanta  veure les estrelles com omplen el cel en aquesta nit d´estiu
Sona la música  i l´agafes de la mà
I observo com l´acarones  just quan comences a  ballar
desitjaria  estar cec quan  et  veig amb el  teu home.

Només  fem que lluitar però  el nostre amor  és en va.
Oh aquests  ulls que un dia  em van omplir amb tota la seva  bellesa
Ara m´omplen de dolor
I tota  la llum que una  vegada  va entrar aquí
Ha  sigut desterrada  de mi
I aquesta  foscor nena, és  tot el que veu el meu cor

I encara que  aquest món estigui ple
De la bellesa  i de la gràcia de  Déu

desitjaria  estar cec quan  et  veig amb el  teu home.


miércoles, 25 de septiembre de 2013

Que Mona(e) ella.

Fa uns dies vaig veure aquest parell de  videos  xulissims de la Janelle Monae...

Superat el primer escepticisme de que els videos poguessin enlluernar la cançó( com un  bon trailer) aquest matí he pogut comprovar que no.... que les  cançons són millors en música que en imatge, d´una qualitat i una complexitat rítimica molt ben trobades.

L´Electric Lady és el meu àlbum indultat de la setmana....( no us el perdeu...tot sencer)

Let´s dance guys.....

Primer video amb la Erikah... senzillament genial, sensual, amb classe i un ritme que a partir de la segona escolta et fa moure els peus sense parar.



Segon video:  En la més estricta  intimitat he intentat  imitar el moviment de  cul del segon video.... Després de trenta minuts encara em duren les  ones hertzianes de cap a peus. Semblo una puta interferència radiofònica.

Haurem de trobar algun altre  mètode   .....  el de la croqueta perduda potser?



martes, 24 de septiembre de 2013

Por estas frases...Calamaro


"Voy a tratar de mostrar mi mejor estabilidad  pero dudo de  mi  virtud en el equilibrio"


Te quiero porque a  pesar de  todo me vas a seguir queriendo, un poco más. Permite que me saque el sombrero para saludarte: LIBERTAD




Esa muchacha que se  quedó  junto a mí cuando yo la  necesitaba. Nadie estuvo  tan cerca de mi  corazón.


sábado, 21 de septiembre de 2013

Paolo Nutini- Candy

Hi han cançons que no em  canso d´escoltar, que formen part de mi des del primer moment ...  Aquesta és una d´elles  que no  havia traduït  fins ara.

El Paolo Nutini  va néixer al 1987 a les  afores de Glasgow , a Paisley, just en el lloc  on em  vaig despistar   aquest any  i  em fa perdre l´avió,....


Nota tècnica.- A l´abril de 2011 vaig traduir una  cançó d´un altre il.lustre escocès, el  gran MIke Scott dels  Waterboys , que es deia The Raggle Taggle Gypsy... si podeu fer-li una visita  feu-la , és una altra de les  cançons  tatuades a  foc de pell de les que deia abans...

Bon  cap de setmana mestres...+




CANDY
( Paolo Nutini )


Estava  a  fora  mentre  plovia a  bots i barrals
intentant  convertir-me jo mateix en una vela
i així flotar cap a  tu , amor meu,
amb el  capvespre enganxat a la meva cua.

Potser no  sigui un dels motius  més honestos per viatjar
Però tot i així  no puc evitar anar-hi.
En el pitjor dels  casos  sóc un home insensible
En el millor dels casos  només sóc un home desamparat.

Estimada,  banyaré la  teva pell,  fins i tot rentaré els teus vestits
Només dona´m una mica  de dolçor abans no marxi.
Oh estimada, besaré els  teus  ulls  i m´estiraré als peus de la teva estora,
Només dona´m una mica de dolçor després de  que t´abraci.

Oh..  sovint sóc un fals explicant-me.
Però a ella  li és  exactament  igual.
Tot i que em  deixi totalment desfet
Tot es girarà en contra meva

Ja sé  que tens  moltes coses que  oferir nena
Però sospito que  ja n´he tret prou.
Bé. Sé que només sóc una  taca en els teus llençols
Mentre tu ets el meu diamant en  brut

Estimada,  banyaré la  teva pell,  fins i tot rentaré els teus vestits
Només dona´m una mica  de dolçor abans no marxi.
Oh estimada, besaré els  teus  ulls  i m´estiraré als peus de la teva estora,
Només dona´m una mica de dolçor després de  que t´abraci.

Sé que hi han pintades a les  parets
Estimada,  banyaré la  teva pell,  fins i tot rentaré els teus vestits
Només dona´m una mica  de dolçor abans no marxi.
Oh estimada, besaré els  teus  ulls  i m´estiraré als peus de la teva estora,
Només dona´m una mica de dolçor després de  que t´abraci.

I  estaré allà, esperant-te
I  estaré allà, esperant-te
I  estaré allà, esperant-te

Tots els assassins  i els  seus finals  abruptes
Tots ells  em tenen esperant i  esperant
Totes aquelles  filosofies  barates i ensucrades
Em deixen a la porta esperant i esperant
Tots  els àngels i les seves àurees
Tot el que  fan és tenir-me esperant i sperant

Però jo  etaré allà, esperant-te
estaré allà, esperant-te

estaré allà, esperant-te

viernes, 20 de septiembre de 2013

Ballena en alta mar

Le dije al  atribulado  capitán: Soy  pobre, libre y con recursos.

A veces  me pregunto si  necesito algo más  y me respondo que no.

Me gusta cuidar de los olvidados y que los olvidados se  acuerden de mi . Quizá Usted  sea uno de los  nuestros, pero tantas  casas y cosas lo han perdido en el bucle de los imbéciles que  se equivocan en sus  drogas.

Querido:  El Abc de la química  tiene una primera  parada en la necesidad,  una  segunda en la  valentía y el  riesgo, una  tercera  en el gusto por los  subidones y las descargas  electricas y una  cuarta en  saber gestionar sus consecuencias.

Vaya  mierda de droga  si lo que  consigue es que  todos los días sean iguales ( eso sí,  sin  ningun traspiés destacable). Si eso es lo que  le pone  váyase a la farmacia y comprese  tres  cajas de  anestésicos. Se induce un coma  muy hermoso e indoloro  y le guardo un  sitio en el  infierno. Le advierto no obstante  que  a los demonios les joden  bastante los cobardes.

Soy un mentiroso  pero un mentiroso obediente. Sólo obedezco a los que ignoro.


Apreciado  capitán: mi vida  tampoco es  perfecta pero,   joder,  hay momentos que lo es!!!!

Me pego cada  viaje de sentidos  inyectados en vena  que convierte todas mis sangres en oceános por los que  viajo como una  dulce  y obesa ballena, una  ballena en alta mar.

El precio del billete fue un simple abrazo




martes, 17 de septiembre de 2013

PALE SUN- COWBOY JUNKIES


Sempre  he tingut una devoció especial per  aquesta  cançó. 
La considero  un dels meus  reductes  on  m´amago per no sentir cap més  veu. 

Ja porto una setmana treballant i res  no ha canviat.   

Els deixo, no  és el meu lloc.    Puc entrar Margo?


SOL PÀL.LID
(Pale Sun – Cowboy Junkies)


Cinquanta milles des del territori  de Dakota.
Una cavallera Cheyenne penja del seu cinturó
El van trobar  sol, rentant-se  en el Bighorn
Amb un  objectiu  molt concret
Ja ha decidit la seva  aposta.


Un sol pàl.lid cau d´una forma  indiscutible.
Aquí està la seva obedient foscor.
Ell no tornarà 

Un Cadillac blanc. Un home blanc al seu volant.
Cares  blanques a la  muntanya.
Ferides que mai s´acaben de curar. 

Un vell  diu: s´apropen núvols negres
Sembla que  vol ploure
La Thieve´s Road continua serpentejant
Fins a un  cartell  a  les Black  Hills que  diu:
Esteu al sud de Dakota- USA


Grans planures d´herba s´estenen per tot l´horitzó
On no es pot trobar ni una sola ànima.
Ells no tornaran
Una vella  camioneta oxidada,
Un gos  embogit al cap del  carrer.
La pintura porpra es va desconxant
Però  fracassa en intentar donar a conèixer
Tota l´amargor que creix dins seu.

 Hi ha un núvol de pols a la distancia.
Un cop estrany sota la meva  caputxa.
És millor  deixar paraules  sense dir
que deixar paraules que son malenteses?


Un sol pàl.lid cau d´una forma  indiscutible.
Aquí està la seva obedient foscor.
Ell tornarà.
Jo sé que ell tornarà.
Ell tornarà


El ruiseñor de Cohen

Repassant els meus arxius  he trobat traduït tot el Cd " Dear Heather" del Leonard Cohen.-...  És curiós   , no recordo  si les vaig traduir  jo o   si les  les vaig trobar enmig de la xarxa.  En tot cas  estan en castellà.-

Les sensacions sempre  han de superar a les paraules . Jo ja  fa molt temps  que no els hi presto massa atenció. Així em va...

És un poema  molt bonic i  més profund  que la seva pròpia aparença.








El ruiseñor

Construí mi casa al lado del bosque  para poderte oír cantar , y era dulce y era bonito  y el amor , todo estaba empezando.- 

Que te vaya bien mi ruiseñor, hace mucho tiempo que  ya  te encontré. Ahora  todas  tus canciones  sobre la belleza  se han perdido  y el bosque te está cercando, el sol desaparece detrás de un velo

 Y es  ahora cuando me llamarías.- Así que descansa  en paz mi ruiseñor debajo de tu rama . Que te vaya bien mi ruiseñor. 

Casi no viví por estar cerca de ti. Y aunque  ahora aún estés  cantando en algun lugar, yo ya no te podré escuchar más.

domingo, 15 de septiembre de 2013

Rachael YAMAGATA- Duet/The only fault

El 16 de  desembre de 2011 i el 9 de  gener de  2012 escrivia algun poema  inspirat en  dues  cançons de la Rachael Yamagata, les quals no vaig arribar a traduir-les

Aquest matí, a la primera pluja després de  molt temps, amb la perspectiva d´una  tarda recollida  i amb la sensació de que puc ser útil en algun dels aspectes de la  tendresa,  m´he posat a  fer-ho  i he disfrutat com un  autèntic enano.

Són dues  preciositats

Com el vell Leonard:
Reverència senyors…. 




L´única  falta
( The only fault- Rachael Yamagata)

Si pogués  tenir un desig
si pogués  tenir alguna cosa a  dir
et tindria ben lluny de  casa.
M´arremangaria les dues mànigues
excavaria un  forat sota la teva pell
i arreglaria els teus ossos fets  pols.
Abraça´m
Això et podria  fer  mal quan et parli de la veritat
No tenim  dues  vides  que  viure. És veritat  amor.
L´única  falta que  vaig trobar-te
és que no fossis  lliure  per  agafar el que jo et podia donar

Si pogués convertir el  teu dolor
en alguna cosa bona
faria que fossis un home més orgullós.
Si pogués apallissar-te
i salvar-te amb  la bona sort
Et mostraria una altra  vegada
que hi ha  esperança
Abraça´m
Ningú pot pretendre patir tant.
Abandonar a un amor que ha marxat
mai ha  sigut un pecat.
Abraça´m  fort.
L´única  falta que tens aquesta nit
És tancar-te en la  teva fredor
Fins que  jo digui que ja n´hi ha prou.

Oh,   el meu home,  tan jove i tan trist.
Crec  que  et necessito
Per raons que desconec.
Em vaig prometre a mi mateixa
que deixaria passar l´hivern
i anavem pel bon cami
però al final sempre ha de  nevar.
Si pogués fer que et quedessis,
Poder-te convèncer
Que estaries  perdut
Si estiguéssim separats.
Si no quedés del tot  clar
Qui  hauria de  ser de nosaltres dos
Qui  trenqués el cor de l´altre
Abraça´m
Aquest desig em  tomba  de  forma diferent
Que qualsevol de  les  drogues
Que em  fa adormir  .
És veritat  amor.
La única  falta que et puc retreure
És com pots fugir
De tot allò que desitges mantenir.


Duet
( Rachael Yamagata i Ray Lamontagne)

Oh  Amor, aguanta  fins que jo  torni una altra vegada,
Aquests  braços  cada  dia estan  més  cansats
I els meus arguments  ja no són vàlids.

Si ets pacient et sorprendré.
Quan et despertis jo ja hauré arribat
Tota la mala llet s´haurà calmat
I anirem a  fer  totes aquelles coses
Que  hauríem d´ haver fer.

Si,,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem  estirats al llit:
Em quedaré  aquí  si tu només tornes a  casa.

Oh amor, estic  perdut!
Perque el camí que he escollit  només  fa  que cridar-me.
Oh amor…no et perdis…
Ara  estic lluitant amb paraules
Que mai vaig  pensar que jo diria.

Si,,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem  estirats al llit:
Et perdonaré  simplement si tornes a  casa.

Oh amor… m´he fet vell( m´he fet vella)
Tu estàs allà  fora i estaràs pensant en mi.
Però jo et trobaré en el cami
I tornarem junts a  casa
Que és el que ha de ser.

perque,,, recordo tot allò que vam dir
Quan estàvem  estirats al llit:
Tornarem a  casa aviat,
 quan haguem fet història

Nick Cave -Jubilee Street

Els sis  primers  mesos  sempre  la trobava espectacular. El seu cos de gemecs contorsionant-se, com  si ell fos l´únic  que  tingués el comandament a distància del seu plaer.

La frontera entre la dominació i l´entrega es  va  trencar al cap de mig any. La màgia cansava, els plaers es repetien, la religió " ja no vull tenir  més problemes"  es  guanyava dos nous  adeptes. 

Fugim de la realitat reina , aillem-nos i conformem-nos  . Això és el màxim al que podem aspirar.

Però a ella se li va ocórrer  la necessitat de completar-se. No el va oblidar  i va ser al primer  que va intentar fer-li veure que dos sumen quan un  resta.

Va cometre el gran error de creure´s auto-suficient i  va menysprear la seva vulnerabilitat.

Quan la va necessitar, ja la tenia perduda






Jubilee Street-Nick Cave

A la Jubilee Street hi havia una noia. El seu nom era Bee.
Ella tenia una història però no  tenia  cap  passat.
Quan la  van fer plegar els russos s´hi van instal.lar
I ara  estic molt espantat, fins i tot de caminar pel passat.
Ella acostumava a  dir:
“Tota aquella  bona  gent de la Jubilee Street
haurien de  posar en pràctica tot allò que prediquen”
Però cap allà  que hi vaig jo, empenyent la meva roda de l´amor.
Tinc amor  en la meva  panxeta  i un  dolor petit petit,
Una catàstrofe de 10 tones en una  cadena de  60 lliures
I vaig empenyent la meva roda de l´amor cap a la Jubilee Street.
Ara  els miro

El problema  va ser  que ella  tenia un petit llibre negre
I el meu nom estava  escrit a  cadascuna de les  seves pàgines.
Bé  suposo que qualsevol noia té dret a  arribar a fi de mes,
Fins i tot  les noies de la Jubilee Street

Jo mateix  hauria de posar en pràctica tot el que predico
Aquest  dies  estic  baixant  cap al centre,
Amb la  meva  corbata  i les  meves melenes

Porto un fetus lligat a una corretja
Ara estic sol.
Estic  més enllà de qualsevol recriminació,
Amb les cortines tancades, sense mobles.
Estic transformant-me. Estic vibrant.
Estic brillant, Estic  volant.
Mira´m ara nena.
Estic volant!!!
Estic volant!!!
Mira´m ara….


viernes, 13 de septiembre de 2013

El celibat i el Josh Ritter ( Man Burning)

He de reconèixer que tenia unes  ganes  boges de traduir aquesta  cançó  que parla ( bàsicament ) d´un home  cremat en el sentit més incendiari del  terme.

Els que em coneixen bé deuen estar  pensant:

Bagué, tu santet, santet... va  a  ser que no!.

I tenen  raó com sempre,  però un tio sèrio ha de trobar sempre el context per fotre la grapa.

I voilà: la clau la  va donar ahir el  hippi  del Pietro Parolin que si no se´l carreguen abans ( a ell i al seu jefe) serà el número dos del papa Pepet.

Va  el tio  i es despenja  que   el celibat no és un  dogma de  fe si no una norma i com a tal norma pot ser  canviada.

No content  amb  això diu que  resulta que la majoria dels apòstols estàven  casats, fins i tot  “el Pericu” que  va ser el primer  Papa i al que el  Jesus li va curar a la sogra...  ( Benedicció o putada?????...  perdoneu que em descollono)

Seguim, seguim ...  el mateix Sant Pau en una  de les  seves  cartetes a Timoteu  donava consells  de com  havien de ser els bisbes..... Deia el Sant que els bisbes devien  estar  casats ( marits d´una sola muller)  i tenir en obediència els seus  fills  ja que  si no podien governar  casa seva com podrien  governar l´Església!!!!

I heus aquí les meves  conclusions:

Una de sèria: colla de  cabrons ,  amb una  mica de sentit comú , a hores d´ara  hi haurien molts  nens  que recordarien amb un somriure la seva  infantesa

Una de no tan sèria però lògica: O sia...  l´única norma  respecte els  bisbes era  que fossin marits d´una sola  muller..... així que aplicant  el sentit comú els capellans  rasos en podrien tenir com a mínim  dues... , els de l´Opus tres,  els  creients  quatre i   tots    els  aaaaltreeees  ( entre els que m´ incloc)  quantes mare  meva....  quantes?????

Para  Bagué que t´embales... eres puro fuego mi amooool!!!!




Un home que crema

No estiguis massa  al meu costat. No siguis una altra tragèdia.
He socarrimat a tothom  que  em va voler donar un cop de mà.
Sóc un home que crema de cap a peus.
Ningú em  va posar dins  aquest infern.
Jo mateix  em vaig encendre  aquest  foc
I ara torno a  incendiar el mateix  vell camí
 que em retorna a tu una altra vegada
Sóc un home que crema de cap a peus.

Sóc una cosa massa perillosa de conèixer.
No hi cap manera d´apagar-me que no causi dolor.
O  fas un  llit  que sigui del  tot fred
O et trobes caminant descalç sobre les brases.
Sento molt les coses  que   he fet ,
Paraules d´amargor, llenguatges barroers
Les cartes varen  cremar-se en fum i es van tornar vent
Sóc un home que crema de cap a peus.

Sóc una cosa massa perillosa de conèixer.
No hi cap manera d´apagar-me que no causi dolor.
O  fas un  llit  que sigui del  tot fred
O et trobes caminant descalç sobre les brases.
Tu i jo vàrem córrer descalços pels canyamars,
Molls de dalt a  baix i amb aquella  necessitat.
La marea estava  alta i anava pujant més i més
I no  podia apagar a un home  incendiat.
Busca´m , Busca´m ,  Busca´m   pel  teu carrer
Mira, Mira, Mira  si et plau per la  finestra.
Veuràs una llum  en un lloc on no n´hi havia  hagut cap,

La llum d´un home que crema de cap a peus.

miércoles, 11 de septiembre de 2013

Diada made in Bague(- Goldfrapp-Gibbons-Phosporescent-Ternheim)


Canvio quatre barres per quatre emocions  on la bellesa és fràgil i delicada però tan brutal que no hi ha cap pàtria que pugui delimitar  la seva  frontera.




Annabel ( Goldfrapp):

Quan somies , només  somies  sobre la teva Annabel.
Tots els secrets que estan amagats dins la teva  Annabel
Just a  sota d´un cel maragda  , canta, Annabel.
Res del que ells van fer podrà parar-te , Annabel
Aquesta terra  feta de línees i que tu tens enredades  en porcellana
Sota les  estrelles  tu començaràs
Quan somies , només  somies  sobre la teva Annabel.
La son se´n recorda de  tu i et porta cap allà, Oh Annabel
Paraules dolces, hiverns sense  fi, Annabel
Per quina  raó no et  podien  haver deixat ser  tots dos, Annabel.
Aquesta terra  feta només de línees , després de tots  aquests anys, encara  menteix.
Tu ets  la veritat que ells  es van negar a  veure.
Corre com  el  mar, enredat   en  porcellana
Sota les  estrelles  tu començaràs
Ohh, Sota d´allò només hi havia un noi-



Mysteries ( Beth Gibbons)

Déu sap com estimo la  vida
quan  el  vent en el bot de l´aigua  t´enuncia un nou dia.
No puc demanar  res  mes
Quan la campana del temps fa volar el meu cor
I he  anotat a la llista que  he tingut un bon dia
Bé penso. Ningú  va fer aquesta  guerra per mi
I els moments   que estic  disfrutant
Un lloc  ple  d´amor i misteri
Allà m´hi trobareu sempre.
Oh, aquests misteris de l´amor,
On no hi haurà mai més  cap  guerra
Allà m´hi trobareu sempre
Quan la campana del temps fa volar el meu cor
I he  anotat a la llista que  he tingut un bon dia
Bé penso. Ningú  va fer aquesta  guerra per mi
I els moments   que estic  disfrutant
Un lloc  ple  d´amor i misteri
Allà m´hi trobareu sempre.
Oh, aquests misteris de l´amor,
On no hi haurà mai més  cap  guerra
Allà m´hi trobareu sempre



Cançó per la Zula( Phosphorescent)

( potser la meva  cançó preferida d´aquestes summer tales)

Alguns  diuen que l´amor és una cosa que  crema
i que construeix un anell de  foc.
Oh, però jo conec  l´amor com una  cosa que desapareix
tan voluble com una ploma en una corrent d´aire.
Mira   vida meva, jo vaig veure l´amor
Tu vas  veure que  venia cap a mi .
Va posar la seva  cara  just  davant la meva
Perque la pogués  veure bé.
Yeah. I aleshores  vaig  veure com l´amor em desfigurava
En alguna cosa    que ni jo mateix reconeixia.

Mira aquesta  gàbia( va cridar)
I jo  vaig dir: entra-hi.
Jo no em  tornaré a sincerar mai  més  d´aquesta manera,
No arrastraré la  meva  cara pel terra
Ni tampoc  les meves  dents per la  sorra
No em quedaré  aquí tirada per sempre més.
No em  veuràs caure.
Tampoc  veuràs com  lluito per  quedar-me dreta
Per ser premiada  amb  una carícia de les seves mans rugoses.
Tu veus  com la gàbia et va cridar.
I jo vaig  dir: entra-hi
Jo no em  tornaré a sincerar mai  més  d´aquesta manera,

Tu veus com  la  lluna  està  exultant  en aquesta nit.
Jo  veig les ombres amb les que  enfosquim aquesta llum freda i neta
Podria tenir  por  però  tiro endavant i el meu cor és pur
I   fem carreres en aquestes valls desertes tota la  nit
Així que  vida  meva,
En aquests moments sóc una cosa que està trencada
No em quedaré a la foscor esperant que es  faci de dia.
Ara el meu  cor està fet d´or.
Els meus peus estan preparats
Jo mateixa  faig carreres   per aquestes valls desertes tota la  nit.

Alguns  diuen que l´amor és una cosa que  crema
i que construeix un anell de  foc.
Tot el que sé de l´amor és que és una cosa que t´empresona,
Com un assassí que et ve  a  cridar d´algun somni horrible
I tots vosaltres  , gent que  vindreu a mirar
I que  us  quedareu darrera del vidre observant-me.
No sabeu que el meu cor és salvatge
I que els meus ossos  són d´acer
I que us mataria amb  les  meves pròpies mans si fos lliure



Shoreline( Anna Ternheim)


Des de que tenia vuit o nou  anys
em quedava dret  al bot de l´aigua
sempre esperant alguna cosa que de veritat perdurés
Afluixes en la  teva ambició
Ja no saps quin és el teu cami
Estàs confós i acabes desapareixent
Oh aquesta  ciutat
Et mata quan encara ets jove
Oh aquesta  ciutat
Et mata quan encara ets jove

Ja no sóc  el noi que acostumava a ser
Aquesta  ciutat m´ha robat la meva joventut
Totes les mirades es  tornen buides
Del treball que  fa  el dolor.

Estic dempeus a l´asfalt,
Al costat de l´edifici d´oficines.
Tots ells tenen  moltes coses a  fer
I mai  tenen  temps per tu.
Només  som ombres.
Només  som  ombres
Ombres en el carrer

Et mors quan encara ets massa  jove

Et mors quan encara ets massa  jove