El que aneu a veure a continuació pot ferir sensibilitats i d´alguna manera, sentir-vos insultats en la vostra intel.ligència. No és la meva intenció.
Així que pareu aquí i ja ens veurem un altre dia si Déu vol...
De vegades els pares ens atribuïm mèrits que no són nostres i els hi diem genètica....
Sempre m´ha flipat el sentit de l´humor, la ironia i l´autèntic cinisme que tenen els meus dos fills-
Jo ho atribuïa a aquell puntet friqui que tenim la seva mare ( fan confessa del manga japonès) i jo mateix( fan confés de les pel.licules del Pajares i l´Esteso)
Però reflexionant sobre el tema he arribat a algunes conclusions: Primera.- No hem de tancar-nos a absolutament res i deixar que tothom, fins i tot els nostres fills, ens ensenyin coses noves.- Segona-. La nostra feina com a pares és advertir-los que massa informació els pot col.lapsar i donar-los criteris( no directrius) perque ells mateixos facin les seves pròpies tries( sempre dintre la legalitat jejeje)
Gràcies nanos per fer-me passar deu minuts teta( y nunca mejor dicho!!!!)
Pd.- Pssst... Això és un Summer Tale "estrictu sensu" i què voleu que us digui: Un puntet de genètica si que el trobo si.....
Em sembla que m'estic perdent alguna imatge o algo, i crec que no m'ho hauria de perdre!
ResponderEliminar