lunes, 2 de septiembre de 2013

CLASSICS DYLAN- SILVIO

Silvio
( Bob Dylan)

Vaig apostar el  meu  futur  en un passat que  va ser un  infern.
Sembla com si el demà vingués massa ràpid.
No m´estic  queixant de tot el que  tinc.
He vist temps millors, però qui no?

Silvio,  ni l´or  ni la plata compren el  batec d´un cor que s´ha tornat fred.
Silvio, he de marxar, i trobar alguna cosa que només els morts coneixen.

Honest com la mossa veïna que fa rodar aquella pedra.
Quan  vinc i la  crido no em llença  cap os.
Sóc un insecte en una vella  càpsula que busca casa seva.
Si no t´agrada pots deixar-me sol.

Amb els  meus dits puc  requerir a la mateixa pluja
Perque baixi del seu cel  tan blau i fer-la desaparèixer un altre cop.
Puc acariciar  el  teu cos i alleugerir  les teves  penes
Puc  fins i tot  fer que calli el xiulet del tren  que passa a la mitjanit.

Silvio,  ni l´or  ni la plata compren el  batec d´un cor que s´ha tornat fred.
Silvio, he de marxar, i trobar alguna cosa que només els morts coneixen.


Et dono tot el  que tinc  fins que no tingui  res per donar.
Pren el que  tinc abans  de que m´igualin  l´oferta.
Saps que  t´estimo  i molt  més encara.
Quan   sigui l´hora de  marxar  saps que tens la porta oberta.

T´ho puc  dir   ben adornat o t´ho puc dir de  forma senzilla.
Tu renuncies a alguna cosa  cada cop que en guanyes una altra.
Des de  que cada plaer té un marge de dolor
Has de pagar per la teva  entrada i no queixar-te.

Silvio,  ni l´or  ni la plata compren el  batec d´un cor que s´ha tornat fred.
Silvio, he de marxar, i trobar alguna cosa que només els morts coneixen.

Un dia d´aquests i no queda  gaire
Baixaré  per la vall  cantant  la  meva  cançó.
La cantaré ben alt i la  cantaré  ben fort
I deixaré que l´eco decideixi
Si estava equivocat o no.

Silvio,  ni l´or  ni la plata compren el  batec d´un cor que s´ha tornat fred.

Silvio, he de marxar, i trobar alguna cosa que només els morts coneixen.


No hay comentarios:

Publicar un comentario