d´Idaho és una de les meves debilitats. Ho confesso.
Ja l´he traduït vàries vegades i no em cansaré de fer-ho. De fet, el video i la cançó "The curse" és un dels posts dels que estic més orgullós i que us recomano el recupereu quan tingueu una mica de temps. És difícil fer una cançó tan bella.
De fet és el seu disc més dolorós perque parla del seu divorci amb la Dawn Landes i d´ell he escollit aquesta meravella que alhora m´ha inspirat un Prada que potser no hi té res a veure. Però ja sabeu que els Prada no els domino.
Vinga donç, anem per feina:
Aquí us deixo l´enllaç per escoltar i veure The Curse:
http://enricbague.blogspot.com.es/2011/04/curse-josh-ritter.html
Aquí la traducció de " Certain Kind of light"
A certain kind of light- Josh Ritter
El meu nou amor, dolç i amable.
La mena d´amor que rarament es troba,
i sóc feliç per primer cop en molt temps.
Va venir i va obrir la porta,
i tot i que jo vaig pensar
que havia estat enamorat abans,
oh, ara el sento molt més endins
que l´última vegada.
I ella només es sembla a tu
en una certa classe de llum,
quan té el cap on l´ha de tenir.
Ha estat hivern durant un temps,
quan els vents del Nord gemegaven
i tallaven com un ganivet.
Era dificil pensar o somriure
perque arribés la Primavera.
Però ho va fer
i ara l´herba verda és realment verda
i la puc sentir de la mateixa manera
que ho va fer la primera vegada.
I ella només es sembla a tu
en una certa classe de llum,
quan té el cap on l´ha de tenir
Ara ja no estiraré més aquesta melodia.
Deixa´m deixar-la on l´he començat,
dient que ara sóc feliç per primer cop,
en molt, molt de temps
I ara el Prada que ha sortit del Josh...
Prada II-7
Si el teu nom
no tingués
el meu nom.
Si el teu moment
no tingués
la meva cara.
Si el teu cor
necessités vacances
en altres llocs.
Aquí seguiria,
com l´ombra
que mai es cansa.
Perque sé que
només el que es té
pot desgastar-se.
I seria injust
pretendre que
un "jo" fos igual
que un altre.
Fes el que sentis
que aquí estaré
escrivint el meu amor
en nom de Prada.
I quan em cridis
vindré
sense cap preu
que pagar-me.
És l´única manera
que entenc
que puc
estimar-te.
Avui, si em permets em quedaré amb el teu Prada i no escoltaré ni la cançó. Me l'aprenc, perquè m'agrada aquesta manera d'estimar que no sempre és fàcil. però és la que m'agrada.
ResponderEliminarSegueix amb els Prades!!!
Tens raó, de vegades és molt difícil estimar així. Es pot malinterpretar molt fàcilment.
EliminarUn petó Carme
No deixis d'escriure PRADA, son la teva especial manera de dir i d'estimar
ResponderEliminarEls Prada no són meus... surten quan els dona la real gana.
EliminarNena. Tu i jo hem de quedar eh???
Ptns
NO quiero imaginar lo que serías capaz de escribir bajo los efluvios de las notas de Baron Dandy ;-)
ResponderEliminarPor cierto, ¿qué perfume inspirador usas?
yo cambio bastante, pero no me gusta olerme a mi mismo.
EliminarPara oler... Prada, of course.
Besos guapa
There are days we live as if death were nowhere in the background; from joy to joy to joy, from wing to wing, from blossom to blossom to impossible blossom, to sweet impossible blossom.
ResponderEliminarAquesta és la darrera estrofa d'un poema d'un autor indonesi que es va nacionalitzar americà. Hom entén l'amor com els ametllers en flor: perquè hi sóc i ells també, i me'n faig capaç, visc i estimo.
http://www.panhala.net/archive/one_heart.html
These words keep ringing in my ears... Kisses.
Preciós poema... vaig a l´enllaç per llegir-lo tot. Merci guapa.
EliminarEstic molt content i afalagat que t´agradi.
Kisses babe.
Preciosa forma d'estimar i de dir-ho.
ResponderEliminarNo deixis mai d'escriure!!
Bessets.