lunes, 25 de marzo de 2013

Daughter i una propina inesperada( The National)

No puc evitar recomanar-vos aquest grup britànic que es  diu DAUGHTER i el seu  primer Cd “ if you leave”. Són magnífics.

Em va cridar l´atenció que actuessin al show de David Lettermann  només amb dos Ep al mercat.-

Amb una retirada evident als  The XX  la veu de l´Elena Tonra  t´atrapa  fins i tot sense voler-ho.

Still
(Encara).-

Embolcallaré els meus ossos
 i els deixaré fora d´aquesta  casa,
els treuré  fora al carrer.

Dos peus, un a  sobre l´altre , en un principi
Dos mans desitjant l´escalfor de l´altre,
El fum fred filtrant-se  de colls encara més freds,
Quan cau la  foscor et deixa sense cap lloc on anar.

És una caiguda en espiral
mossegant paraules com un llop  udolant
l´odi s´escup de les nostres boques
però continuem  dormint junts
com si fossim amants

Encara amb els nostres peus tocant-se
Encara amb les nostres mirades trobant-se
Encara amb les nostres mans coincidint,
Encara amb els nostres cors bategant

Dos peus, un a  sobre l´altre , en un principi
Dos mans burxant  a les  ferides de l´altre,
El fum fred filtrant-se  de colls encara més freds,
Quan cau la  foscor et deixa sense cap lloc on anar.

És una caiguda en espiral
mossegant paraules com un llop  udolant
l´odi s´escup de les nostres boques
però continuem  dormint junts
com si fossim amants

Encara amb els nostres peus tocant-se
Encara amb les nostres mirades trobant-se
Encara amb les nostres mans coincidint,
Encara amb els nostres cors bategant



I una propina inesperada

Aquest matí  en el tren he estat d´allò més entretingut.

La setmana  pasada rebia la bona  noticia que un dels millors  grups que  hi han avui  en dia , els  oriunds de Brooklyn THE NATIONAL  treuen nou  disc el dia 20 de maig.

El Cd  porta per nom “ Trouble will find me”…

Com aperitiu  aquí us deixo la traducció d´una  antiga però acollonant cançó que es diu SLOW SHOW….

Pel que  he anat veient aquesta penya són més bons en  directe que en disc i això ja diu molt.

Música precisa, plena de matisos  i amb una qualitat extrema, aquella mena de  qualitat que no tots saben apreciar, lluny del remat

Un xou lent…

Estic al costat de la  taula empassant-me tot el dolor,
No puc  posar atenció  a cap so de ningú.
Una mica més estúpid, una mica més espantat.
Cada minut que passa  estic  menys preparat,
Avui he comès l´error de la meva vida,
Tot allò que estimo està perdut en els  calaixos.
Vull començar de  nou. Vull ser un guanyador
Sense  sincronitzar-me des del principi.

Vull afanyar-me a arribar a casa  per estar amb tu
Preparar-te un xou lent i tontet
Per fer-te  petar el cul de  riure
Perque  així em puguis posar una cinta blava en el meu cervell.
Déu meu estic molt , molt espantat
Però ho superaré!

Estic buscant un lloc per estar i quedar-me.
Em  recolzo  a la paret però la  paret es va moure.
Puc  estar només un minut sense posar-me nerviós
i no pensar que  sóc  un idiota?
Les meves  cames tremolen i em donen punxades
Millor que agafi tota la meva merda,
Millor que me la quedi per mi sol.
En cinc minuts podries conduir un cotxe
D´un costat del meu cap  fins l´altre.

Vull afanyar-me a arribar a casa  per estar amb tu
Preparar-te un xou lent i tontet
Per fer-te  petar el cul de  riure
Perque  així em puguis posar una cinta blava en el meu cervell.
Déu meu estic molt , molt espantat
Però ho superaré!

Saps que  vaig somiar  amb tu 29 anys
abans no et  vaig veure?
Saps que  vaig somiar amb tu
i que et vaig trobar a  faltar durant 29 anys?

3 comentarios:

  1. Me encantan las propinas, jejejeje, sobre todo si se trata de los estupendos The National, pero entre el lento show y el Think you can wait- me quedo con el segundo.
    Gracias por compartir tus inquietudes musicales.


    ResponderEliminar
  2. Bona música i bones lletres.

    Avui, nit de lluna.
    Bessets.

    ResponderEliminar
  3. Maques. Però no gaire alegres, tot i ser molt sensates.

    Gràcies!

    ResponderEliminar