L´AMB.( 1 de 4)
Està bé que em diguis això. Tothom prostitueix les frases venent-les per la seva pròpia defensa. Les teories, els dogmes, les sentències que amb tanta vehemència proclamem són els pallassos d´un circ il.lús, exitós i aplaudit .
Però què queda després de la funció? Què hi ha quan els espectadors han marxat a casa, satisfets o decebuts, què importa? Us heu ocupat recíprocament el temps , un temps que heu venut a canvi de cap pregunta.
I tant de bo sempre fos així ¡ T´ho dic sincerament. No menteixo. Estar sempre entretingut, amb les dosis adequades de somriures i plors connectats a la ficció.
A mi no em passa. És cert que no sóc cap màrtir. Com a tothom, em fa molta por patir. Però simplement ve. Ve aquell moment en que la veritat és bruta, indecent , instintiva, incorrecta i castrada. Però no deixa de ser la veritat que equivoquem amb mentides.
De vegades la comparo amb l´aigua. La podem recollir, tancar, atemperar, desviar i dirigir-la. Però si decideix passar per on ella sempre ha passat, ni Déu podrà aturar-la.
Dius que sóc un pajillero mental. Està bé que em diguis això, però permete´m que no t´ acabi de creure.
La veritat que equivoquem amb mentides no deixa de ser una veritat embrutida, però la netegem escrivint i pensant, fent de pajilleros mentals! Som com l'aigua. Bon diumenge, mestre!!
ResponderEliminarno ho podem evitar...
EliminarDe vegades dubto que sigui una benedicció o una tara.
Ptns guapa
Más allá del cristal del espejo, laten muchos corazones, a pesar del frío de la soledad, a pesar de los hielos del olvido.
ResponderEliminarMás allá del almohadón sin arrugas, emergen la risa y los sueños, aspirando a esconder el llanto, en un intento de proteger la verdad, que no sea pronunciada en vano.
No termina nunca la función de la vida, sólo los actores van cediendo paso, compartir un mismo escenario aunque sea brevemente siempre nos ha de hacer sentir felices.
Una estupenda reflexión.
Gracias por compartir comecocos bloggeros, en eso andamos muchos...
Pues eso! los comecocos continuamos dándonos por saco a nosotros mismos. Pero en el fondo siempre veo una evolución, un cambio, un progreso en todo ello.
EliminarBuena Fiesta madrileña!!!
Tothom prostitueix les frases... quanta veritat que dius!
ResponderEliminarPerò jo no penso que tant de bo que fos sempre així... ja ho és, ho barregem tot, ho manipulem tot i m'agradaria més que fóssim capaços de deixar de ser-ho.
La veritat, com l'aigua, m'agrada molt... a vegades arrasa... i llavors (com l'aigua) deixa de ser clara i neta, es torna violenta i fosca... a vegades.
A vegades la veritat ens fa molta por...
Gràcies pajillero, per compartir! M'encanta llegir-te!
Un somriure de veritat!!!
És veritat, en el fons ens agradem. Només que a voltes, uf, una mica de calma xitxa no ens aniria gens malament.
EliminarGràcies. El plaer és recíproc mestra!
Sèneca digué: "Prefiero molestar con la verdad que complacer con adulaciones".
ResponderEliminarI aquesta, anònima: "La verdad es como la luna: aunque algunos se empeñen en poseerla para sí, ésta siempre estará por encima de ellos y a la vista de todos."
Molt ben escrit. Una abraçada.
em guardo les dues cites... son bonissimes.
EliminarUn petó Canti