Dissabte passat vaig trobar una nova versió del Misguided Angel dels Cowboy Junkies que ja havia traduït, però era una versió especial ja que entre els músics convidats hi havien el Ryan Adams, el tristament desaparegut Vic Chesnuut( que va seguir els camins de l´Elliott Smith) i la gran Natalie Merchant ( per cert nou disc dels 10.000 Maniacs)
Angel
descarriat( Misguided angel- cowboy junkies)
Vaig dir:
MARE: Si , està boig i m´espanta però el vull al meu costat.
Sé que és un
salvatge, que és dolent i devegades està més que sonat
Però el
necessito per estar satisfeta.
Vaig dir PARE;
No ploris, estic bé, Veig coses teves en la seva manera de fer.
I tot que
potser no podria donar-me tot l´amor que
tu voldries per mi,
Sé que
l´estimaré fins que em mori.
CORUS: Tinc un
àngel descarriat penjant damunt meu.
Té el cor com
l´àngel Gabriel, pur i blanc com el marfil
Té l`ànima com
Lucifer, negra i freda com un tros de plom.
Angel
descarriat, t´estimaré fins que em mori.
Vaig dir:
GERMÀ: parla´m de la passió.
Sempre em vas
dir que no em conformés amb menys que
això.
I la passió la
té en la forma com camina, com parla,
En el seu
somriure, la seva ira, els seus petons.
Vaig dir GERMANA: Que no ho entens?
Ell ho és tot
el que jo vull en un home.
Estic cansada
d´estar tot el dia mirant la tele
I esperant al
Senyor Perfecte.
CORUS
Ell em va dir:
NENA, no escoltis tot el que et diuen
Ha d´haver-hi
un dia en que hauràs de
trencar.
Hi ha coses
a la nostra vida a les que ens hi
aferrem massa.
És hora de que
els deixis anar i siguis la meva dona.
CORUS
CORUS
Resulta increíble que músicos tan atormentados consigan llevarnos a la gloria con sus obras.
ResponderEliminarAngeles descarriados?
Qué buen título para reflexionar acerca de si conviene o no enamorarse de algún ángel, es algo que debemos aprender por nosotros mismos.
Siempre es mejor el beso del infierno que al fin y al cabo para eso está, para tentar, el infierno del marfil y la pureza creo es mucho más destructivo te hace ser nada.
es una teoría extendida: en el cielo , con sus liras y sus arpas, son unos verdaderos sosos.
EliminarPd.- A mi me gustaba mucho Vic Chesnutt. Los cowboy siempre tuvieron buen gusto con la música, primero lo hicieron con Townes Van Zandt al que medio recuperaron y luego con Vic.
fantásticos los hermanitos canadienses.
Un beso FP
Avui Enric és tot un regal aquest cançó per a mi. Parla de tantes coses que tinc tant presents, que gairebé podria dir que està escrita expressament pensant en mi. Gràcies!
ResponderEliminarBon cap de setmana!
Uns bessets.
és un enorme plaer servir-te per alguna cosa.
Eliminarun petó guapa