Prada II-3

Avui que plou, i després d´una setmana intensíssima de  feina , toca deixar-se anar.

M´agrada fer poesies que siguin aparentment senzilles, que tingui molta més força el que dic que com ho dic. 

El poeta en si, no té importància. El poeta només és allò que  fa sentir.

Ahhh.. us aviso: Si em faig molt pesadet amb els posts, passeu de mi que no us ho tindré en compte.

Prada II-3

Plou

Plou en mi,

digue´m que

tenir-la

no és cap

quimera.

Plou pluja,

queda´t aquí,

necessito

que ara

siguis ella.

I que puguis

ploure amb mi

en la dignitat

esquerpa

d´aquest vespre.

On el silenci

quan la miro

només pot dir

un simple

i sentit

“per sempre”