Jack-a-roe/ The long black veil

Sempre m´ ha agradat molt aquesta cançó.
Per què?... doncs no ho se... m´agrada la  gent que explica històries, la gent que explica contes, la gent que t´intenta  canviar el món i et diu.. ei  que no tot és feina, ni nens, ni factures-
Que no hi ha res  en el món com  algú que es disfressi per  tu, que et lluiti, que et busqui i que et prengui.
Sempre em dic:  No siguis tan gilipolles de  no somiar-hi, encara que només  siguin tres minuts de  cançó

 

JACK-A-ROE

Hi havia  un saludable  mercader que  va fer fortuna a Londres. Et dic  la veritat ; tenia una  filla molt bonica la qual havia robar el  cor a molts  homes, fins i tot d´alta alcurnia ; però n´hi havia un a qui li deien  Jack El Mariner  que era el seu  veritable amor.

-Oh filla empresonaré el teu cos  si és Jack El Mariner qui t´ha pres l´enteniment!!!

Pare; aquest cos  el pots empresonar però mai el meu cor. Només Jack el Mariner  em té robat el cor.

Ara en Jack ha de partir , deixar el seu  país i a la  dona que  estima enrera.  Però  ella   va entrar a la  sastreria  i es va vestir amb les  robes d´home . S´apropa  a la  cabina  disposada a embarcar-se

-          Perdoni Senyor , abans d´embarcar-se necessitaria saber el seu nom .

Ella  va somriure  amb tota  picardia  i va contestar:

- Em diuen Jack-a-Roe

-          La  teva  ma es  prima  i dèbil , els teus  dits  són curts i petits; les  teves  galtes són  massa vermelles  i rosades per  afrontar les  bales de  canó......

-          Ja  sé  que la  meva  mà és dèbil  i que els meus dits són petits  però no tremolarien encara que en  veiés  caure  deu mil.

La guerra es va acabar  aviat; els  van caçar per tots  costats; entre els  morts i els  moribunds ella  va trobar el seu  amor . El  va carregar als braços  i el va portar a la  Ciutat  a  veure el psiquiatra  perque li curés ràpidament  les ferides.

Fins  avui  estan  casats i els  hi va bé . Per què no ens  casem tu i jo????

 Uiii... aprofito deu minuts de marge per  traduir  aquesta "murder ballad",, cantada  per tot quisqui.. però a mi m´agrada la versió del Nick Cave  i aquesta de la filla de J. Cash  amb el Jeff  Tweddy dels Wilco,.,,,,,

Pssttt.- No ho digueu a  ningú....

El llarg vel negre.

Fa deu anys  , en una  freda , fosca nit
Algú va ser assassinat  sota la  llum de l´Ajuntament
Hi havia poca  gent a l´escena del crim
Però tots  van concloure
Que l´assassí que va córrer
Es semblava  molt a mi.

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

El jutge  va  dir;  fill, quina és la  teva coartada?
Si tu haguessis  estat en un  altre lloc,
Aleshores no  hauries de morir,
Però jo no vaig dir   ni una paraula
Tot i  que  això significava  la meva vida
Perque aquella nit  havia estat en els braços
de la dona del meu millor amic

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.

El patíbul estava molt alt,
L´eternitat  molt  a prop
Ella estava entre la multitud
I no  va  vessar  cap llàgrima

I alguna  vegada per la nit
Quan els vents  freds bufen
En un llarg vel negre
Es queda dempeus sobre els meus ossos

Ella passeja per aquests turons en un llarg vel negre
Visita la meva tomba quan els vents de la nit gemeguen
Ningú  ho  sap, ningú ho veu, ningú ho sap, només jo.