Saps una cosa imaginària Sophie? De vegades em sento cansat de plantar paraules en linees per fer-hi un jardí, o per fer-hi un camí . Tu tries.
Envejo que estiguis massa acostumada a que facin les coses per tu. No et culpo. És una de les desgràcies que comporta la bellesa, que creguin que pot fer-ho tot, i que pot fer-ho sola
No necessita que la reconeguin, ni que l´aplaudeixin , ni que l´admirin, però si que necessita transformar-se en algú viu, en els altres o en un mateix.
Mentre t´escolto hi ha alguna cosa que em lleva a confessar-me, però no se ben bé de què.
Ara mateix només em ve de gust donar-te un petó. Potser algun dia pugui escriure alguna cosa que et faci voler besar-me sense que ningú t´ho demani.
Però tant de bo que ens podem trobar de veritat. No sé tu, però jo començo a estar fart de que tot passi en la meva imaginació.
Pd.- una mica anada d´olla en una tarda horrible de mal de boca. Vaig dopat així que segurament el que dic és veritat. Aquesta cançó és la que m´ha acompanyat mentre estava al dentista i mentre passejava a la vora del mar quan es despertava l´anestèssia... Gràcies Sophie per fer-la tan bella
Tu saps que tot el que imagines pots fer-se realitat?
ResponderEliminarUna cançó molt maca.
Espero que, a aquestes hores, ja et trobis millor.
Vigila el dopatge!! ;)
Una aferradeta!!
encara vaig mig estabornit.
EliminarUn peto poeta!
Sublim. Compte amb els productes que fan dir la veritat ;)
ResponderEliminarUn petó.
Pd. Ja pots parlar com cal?
no encara...el sr ibuprofeno s´ esta corrent una bona juerga a costa meva.
EliminarUn peto guapa
La poesia es presenta com el mal de queixal, sense avisar.
ResponderEliminarmés que poesia es deliri puro y duro
Eliminarperque mira que m´ha fet mal...
Cuida't molt Enric... i m'ha semblat una anada d'olla genial, la veritat! M'ha encantat!
ResponderEliminarQue et milloris ben aviat!
gràcies Carme... encara vaig mig grogui
EliminarMillora't, Enric, que això de la boca és molt empipador.
ResponderEliminarM'agrada la cançó, la cançó francesa gairebé sempre m'agrada.
Cuida't.
Si busques el video de l´original dels Noir Desir està molt i molt bñe també
EliminarMerci per preguntar... la boca és una merda però em ve d´herència... Ptns
Les anades d'olla ens alliberen, Enric. De la imaginació a la realitat sols hi ha un camí, un camí blau que va més enllà de les notes musicals. Et desitge molta sort per creuar-lo.
ResponderEliminarEn el fons hi disfruto perque no em sento condicionat per res ni per ningú, però en aquest cas preferiria....que no em fes mal
EliminarPtns
Diuen que és un mite això que els artistes escriuen millor quan van col·locats, que si no hi anessin arribarien encara més enllà. No vull pensar què hauries escrit sense l'anastèsia i el dopatge.
ResponderEliminarHi ha històries imaginaries que són més reals que les de veritat.
Espero que avui ja estiguis recuperat! Petons
No he provat mai d´escriure pet.. ho hauríem de provar algun dia...
ResponderEliminarperò que la història és real... no en dubtis... o no... no se...
Gràcies per preguntar però avui surto amb l´Ibu un altre cop... i mira que no m´agraden els homes,,,,
Ptns guapa