A quien proceda + un blues pel pescador

Primera estació penitencial:  Recomano a ulls clucs el primer Cd de la Caitlin Rose...  Suposo que ara ja deu estar a punt de treure el segon, però la tia és bona  fins dir prou. Hi han cançons més animadetes com Spare me i Shangai cigarretes i una  meravella que es diu  Sinful Wishing well  però avui em  quedo  amb aquesta,  primera  perque es tranquileta  i  segona perque diu una frase que s´escau  amb  un cert i malèfic passotisme. Ja us deia  ahir que estava cansat.... tired of chasing you down....and it´s not my right to push you around...

Segona estació penitencial:  Aquest és un regal que em faig a mi mateix. Quantes  vegades m´hauré cantat aquesta cançó? Uf, moltes.... Per mi és màgica:

El Blues del Pescador
( Fisherman´s Blues- Waterboys)

Com desitjaria ser un pescador!
Revolcant-me en els mars  ,
lluny de la terra  ferma
i dels seus amargs records.
Deixant anar el fil
amb abandó  i amor,
sense  cap sostre  que em cobreixi
excepte  el cel estrellat
amb enteniment en el meu cap
i amb tu en els meus braços.

Com desitjaria ser  el maquinista
en un  tren desbocat i delirant
xocant contra el mateix cor de la terra
com un  canó enmig de la pluja
amb el batec dels adormits
I el carbó que crema
mentre comptem les ciutats  per les que passem
en una  nit que està ben plena d´ànima
amb enteniment en el meu cap
I amb tu en els meus braços.

Sé que aviat em deslligaré
dels vincles que em van atrapar
que les  cadenes que pengen al meu voltant
al final segur que  cauran.
I en aquell dia bonic i fatídic alhora
em posaré mans a l´obra
I conduiré aquell tren
I seré el pescador
amb enteniment en el meu cap
I amb tu en els meus braços