Atunes en el paraiso.

Quan tingueu un moment ( no ara si us esteu besant) escolteu aquesta cançó i quan l´acabeu feu el favor de  besar-vos,  besar-vos amb aquell mig somriure còmplice, murri, divertit i desinteressat, no d´aquells llargs petons que  xuclen intestins intensos sino  dels petits, dels que fan pessigolles, dels que  et  fan sentir important, no els que et volen abduir arrebatadora i tràgicament, si no aquells que et volen acompanyar en el dia  a  dia , dels que  et diuen: vinga, tira que  fem tard!...
I si  algú que  coneixeu creu que  hi ha  alguna cosa  més important que el petonegin, a no ser que hagi inventat alguna vacuna per qualsevol dolor, aviseu  si us plau  a qui  sigui perque el  tanquin o perque el proposin per ministre.
Bona nit penya!

Pd.- demà bocata de tonyina