Tenir certa mala llet, reivindicar-se, dir-nos : ei! que el bo/la bona sóc jo!, és absolutament necessari a voltes.
La tristesa i l´auto-flagel.lació no poden ser un fi en si mateixes, com a molt, una estació de pas.
Els màrtirs que es quedin en el cel, que aquí fan nosa.
Nota tècnica: aquesta versió surt al doble directe " At Budokan". El deix reggae la fa diferent a totes les altres versions, pròpies del Dylan i alienes , que s´han fet en els més de cinquanta anys que té la cançó.
L´última frase és simplement genial. Ja veureu que bé que us quedeu quan, en el vostre cap, li digueu això a algú que no s´hagi merescut tot allò que li heu donat.
Salut
Bon dia, Enric... a veure, el teu "consell" (o el de la cançó) em va com anell al dit... el necessitava, avui... però necessito una continuació: on trobo jo una mica, una micona de "mala llet" per reivindicar-me? :D en venen? :DDDD
ResponderEliminarUna abraçada,
A cal Josep n'hi ha per triar i remenar. A mi m'agrada molt el que i com ho diu.
Eliminarhttp://descans.blogspot.com/
Bon diumenge!
HI ha temps preciosos que no es poden malgastar amb quincalla :DDD Bon dia, i moltes gràcies!!
ResponderEliminarés una gran lliçó enric, acceptar el passat i després de la petita aturada, seguir endavant
ResponderEliminarbon cap de setmana !
joan
Bon consell, però jo estic en el mateix embolic que na Carme...on trobo la mala llet?
ResponderEliminarAferradeta i bona tarda!
Carme i LLuna: si voleu una mica de mala llet, una cançó "destroyer" aneu aquí: http://enricbague.blogspot.com/2011/03/pesadilla-en-el-parque-de-atracciones.html
ResponderEliminarEstic satisfeta que el meu poema t'inspirés aquest post. Perquè és molt bo, tan la lletra de la cançó com els teus comentaris!
ResponderEliminar