viernes, 5 de octubre de 2012

Vots nupcials

Aquest petit poema està dedicat especialment a la Coral i el Ricardo que demà es casen i han tingut l´atreviment de convidar-nos

A la part de la cerimònia m´estovo sempre però després, amb un parell o tres de gin-tonics( ja tenim l´especialista)  i amb el I will survive... mare meva.

Lo dicho: aquest és un petit record per vosaltres dos( per si demà me´n descuido que  ja em coneixeu)


Vots Nupcials
No puc prometre res  etern.
Seria injust per tu i per mi.
Del futur, no en vull saber res,
no ha sigut ell,
qui m´ha portat  fins aquí.
És tan simple  aquest perquè
que dins meu he fet senzill,
no cal repetir que ens estimem,
tu i jo sabem que és així.
No puc prometre res  etern
però el que sento t´ho he de dir,
aquest cor que avui prens
intentarà fer-te feliç.
Barcelona 5 d´cotubre de 2012


20 comentarios:

  1. Quin detall més maco!

    Moltes felicitats pels nuvis, Coral i Ricardo!!

    Vigila els gins-tonics ;)
    Bessets!


    ResponderEliminar
  2. Te n'has sortit molt bé, Enric! M'agrada especialment l'últim vers.

    ResponderEliminar
  3. gracies a les dues...
    sabeu que passa?
    que els gin tonics son gratiiiiis

    ResponderEliminar
  4. Segur que els encantarà, i això afegirà emoció a la seva emoció, que augmentarà d'emoció amb els gintònics... Que vagi molt bé!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. He donat un tomb pel teu bloc i l´he trobat mooolt "wai". Emoció, emoció, emoció

      Eliminar
  5. Si mai em caso, que ho dubto, m'agradaria molt que em fessin uns versos així. Saps què m'agrada? Quan dius: "Del futur, no en vull saber res, no ha sigut ell, qui m´ha portat fins aquí". Sempre es tendeix a idealitzar aquests moments fent projeccions de futur agosarades. No, l'important és que som aquí, ara, i tenim moltes ganes d'estimar-nos. Genial!!! Que ho passeu molt bé, amb gins inclosos ;)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies gateta(jejejeje, que bo el teu post ).

      Jo també penso que les aspiracions, les perspectives, les conseqüències i tot allò que pugui passar ens fan perdre masses coses.
      Suposo que és natural pensar-hi. En el meu cas, l´únic límit que m´imposo és que els meus actes no puguin fer mal als altres. Accepto i assumeixo que em puguin fer mal a mi( és el meu problema) però no als altres de forma conscient.

      Eliminar
  6. Ens ha encantat! Demà tens assegurats els Gin tonics!!!
    Coral i Ricardo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Us he vist gaudir d´aquest procés durant molts mesos.
      Us ho mereixeu!!!!
      Pd.... segur que me´n puc pendre tants com vulgui?????

      Eliminar
  7. Prometre, com escriure, demana sinceritat i compromís. Felicitats.
    PS. Ahh, jo vull un Bailey's...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo cada dia en faig menys de promeses per que si no les compleixo puc fer mal, i això no ho suporto.

      Ps... el Bailey´s és massa dolç... i les merdes amb sucre són terribles

      Eliminar
    2. Deixem-ho en vi negre, Cabernet Sauvignon. Tens raó, perdre el cap amb el sucre porta ressaca i penediment.
      Bon dia :0)

      Eliminar
  8. Un poema bellíssim, sense el tòpics típics que de vegades es diuen en aquestes ocasion. Et felicito, Enric!

    ResponderEliminar
  9. Que així siga!!! Benvinguda la felicitat!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies...
      la veritat és que eren una parella fantàstica

      Eliminar
  10. Preciós només tu saps posar-hi aquest sentiment tan teu i sobretot els que escrius en exclusiva per algú

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Els altres comentaristes no saben que et passo comissió!!!!
      Sempre tan generosa amb tot i amb tothom.
      Gràcies!

      Eliminar