(I)
Si hagués fet cas dels bons auguris
no hi haurien linees enmig
prou decents per descriure
l´abisme del meu desordre.
Vaig trigar massa en entendre
que la sinceritat pot ser
còmplice dels perdedors,
però mai dels il.lusionistes.
El temps m´ha fet prendre partit:
he trait les meves frases.
Les he enviades al botxí,
lúcid, tendre i implacable.
Què preteniem?
L´admiració lleugera i fugaç
d´un oh! premeditat
que ens exigia
ser controvertits?
Diguem-nos No.
No necessiten, ni necessitem
els nostres poemes.
Tot es resumeix
en una falta de valentia
que els il.lustrats
sabem dissimular molt bé.
Els poetes podem
arribar a ser els farsants
més temibles.
Feia temps que no escrivia,
aquest és el primer brut
de la meva nova llibreta verda.
Si us plau,
no us el preneu seriosament.
Si En Bagué vol
fer-vos entendre alguna cosa,
maldestre o no,
intentarà fer-vos-ho en pell.
Pensant-hi ,
intentant dir-me la veritat,
he deduït que aquesta és,
potser,
la meva primera cançó
d´amor per tu.
No necessitem poetes.
Necessitem que algú faci
alguna cosa per nosaltres,
i que la faci sense pretendre
res a canvi.
L´amor es buida,
mai es proposa.
( 26 de desembre de 2014)
No hay comentarios:
Publicar un comentario