Diumenge a la tarda. Plou.
Els grisos s´estavellen contra la finestra en un estrany sense temps.
Amb mi està Silvio Rodriguez. La seva serenor és greu, intensa.
Surtis com surtis, petit poema, sigues sempre benvingut.
Prada II-2
Deixa´m els ulls sostinguts
en aquest marge incert
d´ imperis tossuts,
el fràgil desconcert.
La bellesa és un mur
construit de tots els cels,
tots els resistents caiguts,
tots els com sense per què.
Deixa´m els ulls sostinguts!
Han de caure en aquest vers
per dir-los qui ets tu:
El silenci, desfet de mel.
Un tàndem entre poema i cançó, que m'arriba endins i trasbalsa records i sentiments. És preciós, Enric!
ResponderEliminarNo és pas petit,
és un espai immens
aquell on tu no hi ets.
I, sí, desfaig cada dia
els teus silencis en mel.
Per preservar sempre
aquella bellesa
que vam construir
amb pólvores màgiques
que convertien cada gest
en lletres somiades.
La bellesa, a voltes,
és un horitzó
que sembla inabastable.
El millor elogi que pot tenir un poema, sense cap dubte, es que d´ ell en surti un altre. Em sento un petit privilegiat.
EliminarMoltissimes gracies Carme.
Magnífic poema. La cançó hi posa la cirereta. Gràcies, xiquet!
ResponderEliminarNena, amb pluja no se´m pot deixar suelto
EliminarDoncs t'ha sortit molt bé!
ResponderEliminarI no és petit, el poema.
Gracies Gloria.
EliminarAh, per cert, amb els meus poemes pots fer el que vulguis sempre, no et caldran mai permisos.Ptns
El poema es molt bo, la canço li fa companyia junt amb el poema de la Carme i del pròleg. Segueix amb els teus PRADA.
ResponderEliminarNo se qui te molta culpa de que escrrigui.....alguna friki de Badalona potser?
EliminarUna tanka de l'ANNA RISPAU
ResponderEliminarDoll d'emoció
xopa els teus cargols marins.
Pell de somnis.
Ferm batec de tendresa.
Dia diàfan de llum.
Anna Rispau i Falgàs.
Es una magnifica poetessa
Uix quins records!!!
EliminarQuan feia vuite de basica, el Padre Herrero ens va posar com a deures que fessim una tanka.
La seva nota va ser un simple Molt be¡
Crec que aquest comentari es clau a la meva vida. Quina importancia que tenen els mestres!
Ademes la recordo perfectament, com si fos ahir.
Es deia ONADES
Verges estoles
trencant l´ alba
amb blava tunica
gronxant-se majestuoses
cantant al sol ixent
Petons reina
Doncs si, m´agarada, m´agrado molt... uf! ara que no ens escolta ningú et diré que disfrutis del moment, dels petits plaers, de la vida....
ResponderEliminarun peto S.O.S.A
Ho celebro.I encara que ens escoltin es igual, sempre intentare disfrutar els moments, que son els que sempre es queden amb nosaltres.
EliminarSi ets una dona et torno duplicat el peto. Si ets un home una forta abraçada.
Preciós el teu poema, ha sortit i molt bé...i la cançó, en Sívio és molt gran!
ResponderEliminarBessets!
Hi Lluna!
ResponderEliminarHi ha versio que corre per internet que, com aquesta van fer junts el Pablo Milanes i el Silvio Rodriguez del YOLANDA.
Nomes de pensar en aquesta canço se´m posen tots els cabells de punta.
Gracies per ser.hi
Dues serenors ben intenses, aquest prada i el sílvio plegats. M'agrada començar el dilluns amb aquests versos. Bon dia, enric!
ResponderEliminarBon dia guapa. Jo també m´he posat la cançó aquest mati pel tren. Es maca fins dir prou.
EliminarEs una bona manera, si més no menys traumàtica, de començar una altra setmana de feina. Ptns
Entretallat, el silenci, s'esgarda en la mirada passejant el pètal de l'absència ppell endisns.
ResponderEliminarUn plaer cabdellar i descabdellar al teu blog. T'he descobert al d'Helena Bonals amb un poema que m'ha encantat. Aquest també m'agrada molt.
Benvingut o benvinguda...gràcies pel comentari.
EliminarAquest migdia em donaré una volta pel teu bloc...
Estic segur que tornarem a parlar.
Enric
"tots els com sense per què", m'agrada molt! Crec que te'l comentaré al meu bloc.
ResponderEliminarPOts comentar el que vulguis , sempre.
ResponderEliminarUn petó guapa