I no dic primer perque les mames no sou les primeres en res que no sigui pencar.
Però si que t´ha tocat fer moltes vegades "el primo", per principis, per convicció, perque si no ho feies tu no ho feia ningú.
No saps com m´ha alegrat llegir l´ emoció de les teves paraules recordant la festa sorpresa que et van donar els teus fills i els fills dels fills.
I quan hem parlat per telèfon m´has fet veure allò que ja sabia: que els bons de veritat es conformen amb poca cosa.
Ara t´enviaré un guassà per dir-te que t´he penjat això en el bloc. Perque em dona la gana, perque t´ho mereixes, perque sempre seràs la meva segona mama.
Un petó dels que fan soroll
Psstt... Sé que t´agrada aquesta cançó... te la deixo traduïda perque no se fer el francès( i que quedi clar que mai l´aprendré jejeje)
Reitero petons guapissima
Eisss Eisss quin regal!!!!! ara si que ja ho tinc tot. Com diu el gran Brel no inventaré paraules boiges per dir-te que el roig i el negre es van unir per fer-me resurgir. Mai em cansaré, aquests moments paguen la pena de tot.
ResponderEliminarGràcies amic. Si, la cançó francesa es la meva debilitat, Brel, Brassens, Reiganni, i la resta de la penya.
Una abraçada
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarDoncs felicitats a la Roser i jo de passada m'escolto El Brel que també sóc una gran fan de tota la música francesa.
ResponderEliminarQuina sort tenir una segona mama i ella un nen afegit. :)
Gràcies!
Carme tens raò que es una sort tenir un nen afegit i mes com aquest
EliminarFelicitats Roser!! I a tu per la teva sensibilitat.
ResponderEliminarM´apunto a escoltar aquesta cançó que m´agrada molt, molt.
Aferradeta!
Gràcies Sa lluna, et segueixo
EliminarPer molts anys, Roser!
ResponderEliminarQuin regal tan bonic.
I la cançó preciosa, a mi també m'agrada molt.
Ell sempre te aquests detalls inesperats, moltes gràcies
EliminarUna gran abraçada per a tots 2. L'amistat transmesa així no mor mai.
ResponderEliminar(A mi aquesta cançó em fa plorar.)
Cantireta moltes gràcies, per tu també una forta i càlida abraçada tardorenca
EliminarFelicitats per a la Roser, quin regal més bonic! I per a tu Enric, per fer l'amistat així. (A mi també em fa plorar, però miraré de somriure).
ResponderEliminarGràcies Silvia, sou tots una "penya" increible. No ploris amb la cançó es una autèntica meravella
EliminarDe "prima" res, la Roser!
ResponderEliminarGràcies Helena. Una abraçada
EliminarPer molts anys, Roser.
ResponderEliminar