Trellick Tower-Emmy The great

Aquest matí… he començat a traduir aquesta cançó que m´ha gronxat  en els trossos en els que em dormía  i  que m´ha acompanyat en els trossos  on encara  alguna part de mi estava desperta- Eren quarts de sis del mati. Rodalies Renfe.

A vosaltres no ho sé, però a mi  aquesta  cançó m´emociona, perque amb molt poca cosa, si es fa ben feta de  veritat, ja n´hi ha prou.

A disfrutar-la!

TRELLICK TOWER

Et  vas  impulsar tu mateix als braços de Déu

i de  Crist, i dels  Àngels.

Ara tu estàs  per sobre de tota aquella  gent

que acostumaves a dir que eren iguals que tu.

Jo em quedaré  darrera i viuré aquesta vida.

Em vas deixar com un simple testimoni.

Qui pot recollir la  teva  empresa i  fer constar

que algú va  viure aquí, a l´ombra de la torre Trellick?

En aquells dies que vam viure tan dolçament,

quan alguna cosa sagrada acostumava  a estimar-me,

quan alguna cosa sagrada acostumava a  tocar-me.

Aleshores ell  va escoltar una veu que jo

no vaig poder escoltar, i ara ha  marxat

on la  veu el va  enviar.

I ara reso perque aquest dolor se´n vagi

mentre ell  espera la seva ascensió als cels.

Ara estic resant però  encara no hi ha cap canvi,

Tu estàs allà dalt, a la Torre Trellick,

Treu el cap i quan em deixis

em passaré la vida intentant trepar fins a tu,

I resaré  fins que els meus genolls no es dobleguin

resant fins que les meves mans  no es tanquin

resant  fins que els meus dits brillin.

I tu, que t´has llençat a  tu mateix als braços de Déu

i de  Crist, i dels  Àngels

ara sóc jo la que  camino per casa nostra

com si la nostra separació la  fes sagrada.

M´he enterrat en els llibres que et vas deixar

Els tracto com si fossin antiguitats.

I penso que les reliquies  tenen  nostàlgia

D´aquell sant que sabia respirar.

Elles troben a  faltar aquella cosa

Que les  va fer canviar.

Jo mateixa sóc una reliquia i tu estàs a dalt de  tot.

Ets tan alt com la torre Trellick.

Treu el cap i quan em deixis

em passaré la vida intentant trepar fins a tu,

I resaré  fins que els meus genolls no es dobleguin

resant fins que les meves mans  no es tanquin

resant  fins que els meus dits brillin.

I a l´ombra de la Torre Trellick

M´he passat una  estona  intentant guardar-te

I dient a la que  gent que passava:

Ei! Alguna cosa  sagrada acostumava a viure aquí.

I ara sóc una reliquia d´un amor que  ha marxat,

Agenollant-me  per arribar fins el cel

I continuaré resant  fins que els llaços es desfacin

Resant però  no sé per què.

I continuaré resant  fins que els llaços es desfacin

Resant però  no sé per què.

I resaré  fins que el llenguatge desapareixi

Resant perque tu estàs molt amunt.

Puc passar la meva  vida intentant trepar fins a tu?