Com
deia una gran escriptora que conec: "va saber que el pou no era tan
profund com semblava, li havia costat més cavar-lo que sortir-ne."(gran
Sílvia)
El
15 de setembre de 2010 no hagués pogut dir-la, estava amb pic i pala en
caiguda lliure. Em va sorprendre un sotrac que va fer que esborrés de per
vida una frase: a mi això no em pot passar.
Perque
hi han coses que no es poden evitar, es posen dins teu sense haver-les convidat
i et trobes com ells, com tots els que havies injustament jutjat,
pretenciosament criticats sobre la base d´una suposada integritat.
De
cop et trobaves a l´altra banda, exiliat dels que creies teus. Però
em van donar la benviguda els dèbils, els pecadors, els folls. I no em
van retreure res.
Inconscientment
conscient(gràcies Helena) vaig bolcar-me a escriure, simplement per poder
recordar allò que pensava , sense floritures, sense emprar paraules que ningú
usa, sense exhibir-me, intentant arribar a la gran síntesi, a l´immensa
i brutal força que tenen les paraules sentides.
Escoltava
el Leonard a cau d´orella: ei nen, ningú et va dir que no érem tan forts.
I no he deixat
d´aprendre, però aquesta vegada no de
llibres, ni de teories, ni de frases
fetes. He après de les persones, de tota l´extensió que hi ha més enllà de la
fredor, dels secrets que guarden, del que pensen i no diuen, de la correcció, de la distància, de la banda d´on venia.
Ara estic enmig de
molta gent que estimo i aprecio, però encara em ruboritzen els aplaudiments.
Perque de tant en tant m´agrada tornar
on em van acollir i poder-los tornar,humilment, una mica de la seva tendresa
Recorda el que et diré Enric, cadascun pot aprendre però ha de romandre el que és, o millor dit, no s'ha d'enlluernar, ha de viure on més còmode estiga sense enlluernaments, un d'aquests pot portar-nos a la follia i ha un sol pas i és la por.
ResponderEliminarVicent
No va ser una decisió, va ser un fet . Sóc molt poc impresionable i només m'enlluerna la capacitat d'estimar que tenen alguns. De la resta, en passo.
EliminarVa ser molt simple:em pensava que ho podia controlar tot i no era així. Vaig fer un entrenament intensiu.
Per cert, l'altre dia vaig veure una peli que em va fer pensar(com tu): The deep blue sea . Te la recomano
Ei, nen...
ResponderEliminarJo vaig començar fa 4 anys, per treure'm el mal rotllo de la feina anterior. Amb el temps alguns que passaven per llegir s'hi han quedat. I fins i tot s'han fet visibles. Encara em diuen que m'he de deixar de floritures, però és que a mi m'agrada l'esgrima verbal :)
Per molts anys. Sense por.
Un petonàs.
No hi ha res millor que ser inconscientment conscient. És el súmmum.
EliminarEls blocs a mi també em fan feliç, jo sortia d'un pou no gaire profund ara fa cinc anys, que vaig començar el primer.
EliminarTios rarets que escriuen... uiuiuiui
però i la sort que he tingut en trobar-vos?
Muacs a les dues.
Per cert Canti: I'll take the last one
Jo de vegades també ho penso, i sí és una sort!!
Eliminar"Hi han coses que no es poden evitar, es posen dins teu sense haver-les convidat"
ResponderEliminarCrec que és la forma més senzilla d´explicar-ho. I mira que n´és difícil trobar paraules quan ets al pou i veus que no en surts...
Gràcies Enric, una abraçada!
comences a sortir-ne quan al final arribes a entendre que no ha estat culpa teva.
EliminarPd. Molt guapa de motera
M'has emocionat, vull sortir del puto pou i escriure amb sentiment, com tu. La frase amb les teves paraules ha crescut el doble. Petons
ResponderEliminarPerò la vas escriure tu ... per tant el sentiment hi és , i és subtil, delicat.
ResponderEliminarTenim la tendència a farcir els bons moments exigint-los continuitat, i això ens treu temps per gaudir-los , i el que és pitjor,afegeix tristesa i angoixa en recordar.los.
I no t'amoinis que en sortiràs segur. Sigues sempre tu, la que puc veure darrera deĺs puzzles, de les tovalloles , de totes i cadascuna de les teves línees. Ptns
Teniu una bona entesa i unes frases que fan pensar. Escriure es una manera de fugir, entrar i sobretot expresar i si a sobre tens gent al costat que enten el que dius, els petits i bons moments es fan grans i en gaudeixes el doble. Mai es deixa d'apendre a vegades massa tard.
ResponderEliminarI jo encara espero els teus, d´escrits.. ja ho saps que tinc el pròleg a mig fer.
EliminarAh, i mai és massa tard
Petons guapissima:
Pd.- Pels qui no ho sabeu a aquesta dona me l´estimo moltíssim.... per sempre
Ets terrorific i un encant, el sentiment es mutu.
EliminarEl meu llibre dorm amb un son profund del que costarà despertar.
Ja veig que tens molt de material pel segon llibre, serà la propera primavera?
Saps que el nom de l'editorial que el va editar es el d'un poblet de la Patagonia Argentina?