sábado, 15 de septiembre de 2012

DOS ANYS


Com deia una gran escriptora que conec: "va saber que el pou no era tan profund com semblava, li havia costat més cavar-lo que sortir-ne."(gran Sílvia)
El 15 de setembre de  2010 no hagués pogut dir-la, estava amb pic i pala en caiguda lliure. Em va sorprendre un sotrac  que va fer que esborrés de per vida una frase: a mi això no em pot passar.
Perque hi han coses que no es poden evitar, es posen dins teu sense haver-les convidat i et trobes com ells, com tots els que havies injustament jutjat, pretenciosament criticats sobre la base d´una suposada integritat.
De cop et trobaves a l´altra  banda, exiliat dels que  creies teus. Però em van donar la benviguda els dèbils, els pecadors, els folls.  I no em van retreure res.
Inconscientment conscient(gràcies Helena) vaig bolcar-me a escriure, simplement per poder recordar allò que pensava , sense floritures, sense emprar paraules que ningú usa, sense  exhibir-me, intentant arribar a la gran síntesi, a l´immensa  i brutal  força que tenen les paraules sentides.
Escoltava el Leonard a cau d´orella: ei nen, ningú et va dir que no érem tan forts. 
I no he deixat d´aprendre, però aquesta  vegada no de llibres, ni de  teories, ni de frases fetes. He après de les persones, de tota l´extensió que hi ha més enllà de la fredor, dels secrets que guarden, del que pensen i no diuen,  de la correcció, de la distància, de la banda d´on venia.
Ara estic enmig de molta gent que estimo i aprecio, però encara em ruboritzen els aplaudiments.
Perque de tant en  tant m´agrada tornar on em van acollir i poder-los tornar,humilment, una mica de la seva tendresa

13 comentarios:

  1. Recorda el que et diré Enric, cadascun pot aprendre però ha de romandre el que és, o millor dit, no s'ha d'enlluernar, ha de viure on més còmode estiga sense enlluernaments, un d'aquests pot portar-nos a la follia i ha un sol pas i és la por.

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No va ser una decisió, va ser un fet . Sóc molt poc impresionable i només m'enlluerna la capacitat d'estimar que tenen alguns. De la resta, en passo.
      Va ser molt simple:em pensava que ho podia controlar tot i no era així. Vaig fer un entrenament intensiu.
      Per cert, l'altre dia vaig veure una peli que em va fer pensar(com tu): The deep blue sea . Te la recomano

      Eliminar
  2. Ei, nen...
    Jo vaig començar fa 4 anys, per treure'm el mal rotllo de la feina anterior. Amb el temps alguns que passaven per llegir s'hi han quedat. I fins i tot s'han fet visibles. Encara em diuen que m'he de deixar de floritures, però és que a mi m'agrada l'esgrima verbal :)
    Per molts anys. Sense por.
    Un petonàs.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No hi ha res millor que ser inconscientment conscient. És el súmmum.

      Els blocs a mi també em fan feliç, jo sortia d'un pou no gaire profund ara fa cinc anys, que vaig començar el primer.

      Eliminar

    2. Tios rarets que escriuen... uiuiuiui
      però i la sort que he tingut en trobar-vos?
      Muacs a les dues.
      Per cert Canti: I'll take the last one

      Eliminar
    3. Jo de vegades també ho penso, i sí és una sort!!

      Eliminar
  3. "Hi han coses que no es poden evitar, es posen dins teu sense haver-les convidat"
    Crec que és la forma més senzilla d´explicar-ho. I mira que n´és difícil trobar paraules quan ets al pou i veus que no en surts...

    Gràcies Enric, una abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. comences a sortir-ne quan al final arribes a entendre que no ha estat culpa teva.
      Pd. Molt guapa de motera

      Eliminar
  4. M'has emocionat, vull sortir del puto pou i escriure amb sentiment, com tu. La frase amb les teves paraules ha crescut el doble. Petons

    ResponderEliminar
  5. Però la vas escriure tu ... per tant el sentiment hi és , i és subtil, delicat.
    Tenim la tendència a farcir els bons moments exigint-los continuitat, i això ens treu temps per gaudir-los , i el que és pitjor,afegeix tristesa i angoixa en recordar.los.
    I no t'amoinis que en sortiràs segur. Sigues sempre tu, la que puc veure darrera deĺs puzzles, de les tovalloles , de totes i cadascuna de les teves línees. Ptns

    ResponderEliminar
  6. Teniu una bona entesa i unes frases que fan pensar. Escriure es una manera de fugir, entrar i sobretot expresar i si a sobre tens gent al costat que enten el que dius, els petits i bons moments es fan grans i en gaudeixes el doble. Mai es deixa d'apendre a vegades massa tard.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I jo encara espero els teus, d´escrits.. ja ho saps que tinc el pròleg a mig fer.
      Ah, i mai és massa tard
      Petons guapissima:

      Pd.- Pels qui no ho sabeu a aquesta dona me l´estimo moltíssim.... per sempre

      Eliminar
    2. Ets terrorific i un encant, el sentiment es mutu.
      El meu llibre dorm amb un son profund del que costarà despertar.
      Ja veig que tens molt de material pel segon llibre, serà la propera primavera?

      Saps que el nom de l'editorial que el va editar es el d'un poblet de la Patagonia Argentina?

      Eliminar