martes, 11 de septiembre de 2012

Àngels:un poema a partir d´una cançó de The XX

De vegades un poema neix d´una cançó, sense cap més pretexte ni intenció.

Àngels.

Continues sense voler cap nom,
i fas servir tot el cel
quan m´abraces.

No te´n queda cap tros
quan dónes
fins oblidar-te.

Tothom seguirà
en breus apunts
el seu propi
esquitx de tinta

Ja ho sé que no vols
però t´he deixat
un lloc on caure:
és aquí, aquí dintre.


14 comentarios:

  1. El cel és un bon lloc on deixar-se caure per rebre abraçades. Molt tendre.
    Estic llegint i subratllant el teu llibre. M'agrada. En parlem? :*

    ResponderEliminar
  2. Neix d'una cançó i dels sentiments que desperta. M'agrada l'atmosfera que s'hi recrea, aquest amor celestial que impregna el jo poètic. Aquests versos que semblen escrits pels àngels!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Zenkiu darling.- Els àngels, digue-li persona, poesia,...qualsevol cosa que faci quelcom desinteressat per tu i que no te´n demani res a canvi es tendeix a oblidar massa ràpid.

      Eliminar
  3. "Ja ho sé que no vols
    però t´he deixat
    un lloc on caure:
    és aquí, aquí dintre"

    Què bell, tendre, altruisme infinit...m´ha encantat!

    Uns bessets!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies LLuna.- Crec que el reconeixement i l´agraïment són dues bones virtuts.
      Pd.- suposo que ja estàs bé del tot. Ptns.

      Eliminar
  4. Sócrates tomó la cicuta por dignidad, yo no sé si sabría hacer lo mismo, pero todos, y cuando digo todos es incluyendo a todos, somos en parte Sócrates, y por eso hemos de convivir, quizá oyendo más que hablando, quizá hablando más que oyendo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. conviure és una paraula molt difícil i molt bella alhora.
      Em tornaré a llegir el teu escrit d´avui. Eren les cinc del matí i havia dormit poc.
      Una abraçada company

      Eliminar
  5. Disculpa, se m'ha escapat el castellà, i és que és la meua llengua materna, la catalano-valenciana és la paterna, i no he volgut esborrar el comentari i tornar-lo a engegar.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. tranquil, a mi em passa el mateix, penso i escric en català però ma mare és de Granada.

      Eliminar
  6. Això de "l'esquitx de tinta" és una bona metonímia per parlar del que escrivim alguns, ple de passió.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Helena. Amb els anys he après que tot continua. La cita "a Rey muerto Rey puesto" és verídica. En certa manera simplement vull dir que no oblido i que tot el m´ha fet bé continuarà formant part de mi

      Eliminar
  7. Aquí també hi ha àngels. Però el teu poema cau sobre tou.

    http://cantireta.blogspot.com/2012/05/un-llibre-em-digue-que-somnies-i-somnio.html

    Petons.

    ResponderEliminar