Va ser un dia de boires als peus
del gran Glencoe.
En el meu cap: les batudes d´espases, els dols perduts, les
hipotesis , les decisions, les
fletxes que troben sempre
la seva resposta en el conjunt
del costat quan el que tira la fletxa se
la podria fotre al cul.
De vegades tantes coses juntes es fan
molt difícils. Entendre , saber
distingir la mala intenció de la casualitat, que la diferència, de qualsevol classe, no és cap atac, cap
amenaça.
Però aleshores vas aparèixer tu,
estimada Jane. Mai et vaig posar una cara. No volia que fossis
una rival a batre, una competidora .
Vull que siguis el que ets encara.
La fe en que no estem sols. Que el mateix que tu ets per mi puc ser-ho jo per un altre.
La fe en que tots els noms que
pugui tenir la bellesa valen
la pena.
La fe en que tots som mereixedors de
rebre.
Aquest diumenge vaig tornar a donar-te
unes gràcies que no vas acceptar.
Em vas dir: no siguis idiota i aprofita´t. Avui fa sol.
I jo et vaig contestar: Amor, encara no estic cansat.
Ja no hi han boires als peus del gran Glencoe.
Ja no hi han boires als peus del gran Glencoe.
LA FE
El mar, tan profund i cec.
El sol, el dolor
més salvatge,
El pal, la roda, la ment.
Oh amor!
Encara no estàs cansat?
La sang, la
terra, la fe.
Les paraules que no pots oblidar
La promesa
que vas fer.
El teu lloc
més sagrat.
Oh amor!
Encara no estàs cansat?
Una creu a
cada turó,
Una estrella, un minaret.
Masses
tombes que queden
Per omplir
Oh amor!
Encara no estàs cansat?
El mar, tan profund i cec.
Allà on el sol encara
Ha de pondre´s
I que el mateix temps
Es deslligui de tot
Oh amor!
Encara no estàs cansat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario