viernes, 3 de junio de 2011

El Gerard i el Jinks fan un frances

En Gerard B. i el Sr Jinks fan un francés.

En Gerard B i el Sr Jinks es van petonejar en un metro e Paris, en algun  lloc que acaba en “oie” que es pronuncia “uá”, com el fuà o el foie com diuen ells.
No comencem gens bé, si el venedor de kiwis hagués  trobat alguna repartidora de  propaganda,  francesa ella, llustrosa i ben pintada a tres capes , que  li hagués fet a mans algun anunci  de foie,  l´hauria retopat afectuosa però contundentment: Foie , en l´idioma de l´imperi, s´escriu amb “ll” i es pronuncien totes les lletres com les va parir sa mare. Una “o” és una” o” tota la vida. Fer que sigui una “u” és de retrassats.
Després  es giraría amb aquella cara de comparsa dòcil i  ensinistrat i ens diría: Tant se´m nota?
En Gerard B i el Sr jinks li contestaran  aixecant la Bud de forma mimética , diran que no, i s´imaginaran a la versió sonada de Hitler amb tetes  fent d´ell el que li doni la gana a canvi de tres polvos mal comptats,. Polvos que no són polvos sino curses maratonianes  de resistència on potser, després, quan acabes( a punt la màscara d´oxígen) et planteges si t´ha agradat o no. Però per la seva salut  mentirà i li dirà que han estat fantàstics. Fins i tot s´ho arribarà a creure i ens ho explicarà a la propera birra i amb tot luxe de detalls. Detalls que callarem per sempre.
Ella també va quedar  decebuda.  Mano perque m´agrada manar però en el fons de tots els fons  moriría perque em manessin a mi.
El Gerard i el JInks  ja havien après la táctica . Quan no eren ells els que feien sonar els tambors de guerra i s´ensumaven xafarranxo, es tocaven la cama , i es feien els coixos. Un maleït tiron… i litres i litres de Radio Salil per tota la cama i una mica més desparramada, a la vora de les parts nobles però sense arribar-hi . Elles  saben que el radio-salil pica un ou en contacte a  zones sensibles. Ni s´acosten
De fet l´excusa era una rèmora del passat. Ara , als quaranta, pots dir qualsevol cosa. Tot cola.
En tot s´han aficionat a les delicatesen. Podríem dir que són  uns sibarites emocionals  amb més   de tot, menys en resistència. 
Els Sr JInks i el Gerard B. s´han deixat d´abraçar. Al venedor de Kiwis li ha sonat el móbil i després d´un molt ben escenificat “jo també t´estimo” s´ha disculpat com sempre i ens ha deixat  tornant a empinar alhora la Bud . Mentre s´allunyava,  ha tornat a agafar el móbil i  gairebé desapareixent hem pogut intuir les frases que anaven  abans del t´estimo de rigor:  a casa de ta mare?....Quantes baguettes has dit?...
En els diàlegs invisibles que tenen tots aquells que es coneixen massa han convingut  que les coses van bé quan  et recriminen que sempre vas a la teva bola. Si el to és amable has de saber que  la corda és només una mica més llarga.
Però,  tornem a parlar del francés que tant ens  agrada? Güí, güí ….
-          Ei Gerard, deixa la birra que se t´esta posant la panxa amb més plecs que la faldilla de la Marylin.
-          Mira Jinks, no t´has adonat de que durant  tot el relat has estat usant tots els temps verbals com el cul?.
-          Em veus preocupat?
-          No. I tu a mi?
-          Tampoc.
-          Xin xin  

No hay comentarios:

Publicar un comentario