el Sr Jinks us desitja un FELIÇ 2013!!!!!!

Com que  sempre he pensat que els calçotets vermells són moooolt horteres i com la nit de demà es presta a petits i saludables excessos, m´he permès desitjar-vos una bona entrada d´any amb un petit conte “picantillo” que ahir em va explicar el Sr Jinks. A la segona copa ja estàvem mig trompetes  i vestits de dimoniets. M´encanta, ohhh yeahhhh!

Ens veiem el 2013!!!!!

El Sr Jinks i el lloro Jambalaia.

El Sr Jinks es va palplantar davant del seu celler, reobert per culpa dels lots de Nadal. Vestit només amb les seves adorades sabatilles de  felpa i amb els braços seriosament creuats admirava aquella magnífica exposició de botelles de vidre. La seva ignorancia, i la sinceritat d´un home en pilotes, el van portar a concloure, només,  que n´hi havien més  de  fosques que de clares.

Conscient de la seva pròpia escena i que en el fons   li importava un rave quina seria l´escollida es va prestar a passar, això si, el seu  rutinari i imprescindible test de sensibilitat.

Va apretar el culet  i  el van respondre: natja ú i natja dos, operatives.

 Va separar les dues cames, les va flexionar lleugerament, i el resultat va ser el de sempre: gravetat estable.

El Sr Jinks feia tard a sopar i havia  de decidir-se ràpidament abans que la gravetat es convertís en fòssil.

D´entrada va descartar totes les clares perque ja havia deixat dit , i era llegenda, que el Sr Jinks era al.lèrgic  a les esclòvies i cloïsses( d´aquestes últimes només a les mortes).

L´elecció va  ser  el resultat d´un simple sil.logisme. A l´igual que tots els cavallers les prefereixen rosses, a tots els fantasmes els pirren les etiquetes rares. Un quadrat en blanc, una rodona pintada de vermell puton , i un gargot blau fosc fet pel fill en bolquers del geni.

Va trucar al timbre amb l´únic dit que havia pogut separar del coll de l´ampolla. Els cilindres tenen una estranya atracció per les mans,  o és a l´inrevés? Tant se val, a l´escandall de la porta feia massa fred per pensar.

Va sentir com s´apropaven dos tacons de cavall coix , va  respallar els seus peus per l´estora com un brau impacient i emprenyat  i en sentir el pany, va redefinir el  fred amb el millor dels seus somriures.

Després dels dos petons de rigor(mortis) va enfil.lar el passadís intentant treure´s mig carretó d´Estee Lauder dels llavis i seguint aquell magnífic pandero. Tres passes i ja es trobava marejat. Estava seguint a un vaixell de vellut negre en ple temporal de llevant.

Quan va arribar al menjador el Sr Jinks es va trobar a la familia Gremlin xunga al complet, al seu jefe amb la cresta blanca i aquella cara de restrenyiment crònic, a una petita assassina en sèrie  escapada de Las Meninas, i….. merda! Un lloro.

Al Sr Jinks li feien por els lloros per raons diverses, primer perque eren massa grossos com per estrangular-los, segon perque tenien el pic més letal que una sogra putejada  i tercer perque  com tots els cabrons xivatos, se´ls permetia estar fora de la garjola.

Per no posar en perill el seu sou va deixar anar  un “que maco!!!” abans d´afirmar que aquella pasta fangosa de fetge de pato(per respecte als ànecs) estava deliciosa.

-          El seu nom és Jambalaia -va dir la Madame de la casa- . És molt Intel.ligent i em fa molta companyia. Oi que si currucucú?........

El Sr Jinks es va engargossar quan va visualitzar aquell gran bec dur i corvat repetint i repetint fins dir prou un “si senyora” a les parts nobles de la mestressa fins  fer-li sortir la Caballé que segur  portava dins.

La vedella va passar sense pena ni glòria. L´encorbatat enemic de les prunes recriminava a l´enana psicòtica  que no es posen petards de cebeta en els entrepans dels seus companys de classe, la mama la disculpava en una clara apologia de la seva creativitat artística ,i el Sr Jinks contemplava com la botella fosca i minimalista  s´hauria tornat transparent si no hagués estat per la punyetera  morena vermella que li havia sortit a l´etiqueta

Però l´hecatombe va venir a la tercera lionesa. El lloro , que havia estat entretingut tota la nit amb una pipa rebel, va intuir que s´estaven acabant els temes de conversa i va espetar amb tot el morro del món i amb veu llorica un:  No paaaarisssss,ja,ja,ja,ja,ja!!!!!!!!

El Sr Jinks, com un gran torero, va sortir al tall i va dir: Si que és Intel.ligent la urraca…

 Ens ha desitjat a tots BON ANY, BON ANY, BON ANY!!!!