la millor cançó, el millor poema de 2012

En el mes de gener de 2012 vaig penjar una traducció d´aquest poema musicat de Leonard Cohen. 

El post " el llibre del desig " no va tenir cap comentari però per mi és el millor que he fet durant l´any passat, primer perque musicalment és una raresa absoluta que no s´ha publicat mai (ni crec que es faci mentre estigui viu) i segon perque és un poema brutalment bell en el que em sento identificat una per una en les seves línees.

De veritat, atureu-vos-hi una mica, tasteu-lo a poc a poc, i veureu la seva extraordinària bellesa.

Pd Si en el primer post vaig traduir-la al català en aquest us poso la versió original en anglès

I can’t make the hills
The system is shot
I’m living on pills
For which I thank G-d

I followed the course
From chaos to art
Desire the horse
Depression the cart

I sailed like a swan
I sank like a rock
But time is long gone
Past my laughing stock

My page was too white
My ink was too thin
The day wouldn’t write
What the night pencilled in

My animal howls
My angel’s upset
But I’m not allowed
A trace of regret

For someone will use
What I couldn’t be
My heart will be hers
Impersonally

She’ll step on the path
She’ll see what I mean
My will cut in half
And freedom between

For less than a second
Our lives will collide
The endless suspended
The door open wide

Then she will be born
To someone like you
What no one has done

She’ll continue to do
I know she is coming
I know she will look
And that is the longing
And this is the book