UNA PEDRA- A STONE-OKKERVIL RIVER

Per començar la setmana us en poso una dels meus adorats “ Okkervil River”  del seu Cd  “Black Sheep Boy”

 M´encanta aquest grup  i la veritat és que no en tradueixo més perque són dificils del “carallo” com  dirien els galegos…

La  peça  té una musicalitat  i un frasejat impecable i un text que   fa pensar  i molt, i una frase que m´acabo d´inventar  “ la por  atorga masses premis”….

No sé.. a veure si us  agrada.  Que  tingueu una  bona setmana...

UNA PEDRA

Un  respirar ardent, una pell rugosa, càlides rialles, sempre somrient, Les paraules més amoroses només xiuxejades però amb tot el sentiment.  A tu t´agraden totes aquestes  coses, però tot i així t´estimes a una pedra.

T´estimes a una pedra perque és tranquila i freda. Però el que més  t´estimes de  tot és poder dir que només és teu.

 Estimes les benes que no tenen sang, estimes als que están molt canosos, als que estan molt grossos, als que están en pitjor  forma, als que oloren a  terra, als que estan  buits. T´estimes a una pedra.

I a mi se´m veu d´una hora lluny. Em diuen que sóc  massa aficionat a les  flames. I aleshores truco  als meus amics i em sento culpable de tot mentre tu estàs escollint les tevés  pedretes  molt, molt lluny d´aquí.

Estàs a fora  cantant  cançons, jo només  faig que cridar noms a una pantalla que ni es mou,  tornant-me boig del tot. Estic perdent la meva espontaneitat? Estic  exagerant el que em passa?

Bé nena. Què més  puc dir? Jo mai et vaig dir que   jo era una pedra.

Però tu  estimes a una pedra. Estimes les benes que no tenen sang, estimes als que están molt canosos, als que estan molt grossos, als que están en pitjor  forma, als que oloren a  terra, als que estan  buits. T´estimes a una pedra.

T´estimes a una pedra, perque és fosca, perque és  freda. I si poguessin  estar vives  tu pararies de viure , en el fons, ben sola.

I penso, i crec que  si les pedres poguéssin somiar, somiarien en estar junts,  estirats un al costat de l´altre,  i convertir-se, pas a pas, en un castell per alguna  reina que estigués a la torre . Però en el fons  són incapaços de reconèixer cap reina.

Però quan la  filla de la reina  arribi a l´edat, penso que  serà  adorable, tossuda i valenta , i  els  pretendents viatjaran de tots  els reialmes  per  donar-se a conèixer.

I  estic  segur que conec la més amarga consternació d´un amant que  li  portava  rams de flors fresques cada  dia.. quan ella  es  va  girar  per recordar a algun truà que només  li va  portar una  rosa, un dia, fa molts, molts  anys