Tot a lloc una altra vegada, i abans que el xoni-Cèsar s´ adonés , va recórrer a l' "estic molt cansat" per treure's de sobre qualsevol sospita d' indiferència. Se li va escapar però, sense voler, un somriure murri sota el nas.
El Sr Jinks era moralment un transvestit i en aquell precís i preciós instant era una esposa que havia de semblar atenta, escoltant les batalletes laborals del seu marit, mentre es pintava puntillosament les ungles dels peus.
No podia ,ni volia, correspondre amb sexe a aquell cruel passotisme així que va tornar a petrificar, amb plànol fixe sense travelling, aquella cara insípida, neutra i amorfa que han de tenir els oients com cal. Que no es noti que no hi ets i que no pugui percebre un excés d' ínterès, no vagi a ser que s'engresqui.
El xoni-Cèsar havia arribat a ser-ho sense ser primer un xoni-soldadet. Això li suposava una desavantatge terrible. Quan algú arriba a una certa posició sense merèixer-la no és digne de clemència, i a la primera que poden, o l' ignoren, o el deixen, o se'l carreguen.
No era perque fos pedant(que si que ho era en la intimitat) , no era perque l' estigués agobiant aquell " Però què m'estàs dient?" que les persones educades enuncien mentalment, però al Sr Jinks li va entrar una paranoia agressivament subversiva.
Hauria canviat tot el que tenia per una metralladora, s´hauria arrencat la samarreta com un Hulk cabrejat, hauria posat la boca com un pel.lican mastegant una sardina i hauria disparat a qualsevol banquer, coreà amb tupé o municipal "posamultesdaparcamentjoderquenomeshihestatcincminuts" que se li hagués posat al davant.
Podríeu pensar que tot va ser culpa del xoni-Cèsar que ara estava parlant no se si d' una prima o d' una neboda, o perque va tenir la intenció de passar al Sr Jinks un video d' una festa infantil de fi de curs.
Hi ha un motiu que supera qualsevol paciència: Que et piquin els dits dels peus i no et puguis gratar.
Però aquest conte s´ha escrit el vint-i-ú de juliol i, afortunadament, tothom porta xancletes.
El Sr Jinks va trencar amb qualsevol protocol estètic i higiènic i amb els ulls que posaven les verges de Murillo va posar fi a aquell insofrible patiment.
Va aixecar el cap. Va interrompre al xoni-Cèsar dient-li que el perdonés però que feia tard i havia de marxar.
Abans d' acomiadar-se es va tornar a transvertir, va tancar lentament i elegant el pinta-ungles, i va pensar: Sort en tens que no sóc la teva dona perque amb mi, després de tantes tonteries, segur que no follaries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario