sábado, 21 de julio de 2012

My back pages-Dylan

Aquest any , ademés del 20è aniversari dels Jocs de Barcelona, també en fa  20 que està el Cd homenatge al Dylan. Aquesta és una de les meves preferides, sobretot pel que diu, frases que faig servir de capçalera, però em  quedo amb l´última: Però abans jo era molt més vell, ara sóc molt més jove.
I és així, pobrets aquells que s´encarcaren en la rutina mental.-

Ah...i quan acaba, després del Knockin, amb un duel de guitarres  del Neil Young i l´Eric Clapton veiem el Dylan agafar l´acústica. Donç  bé aquell concert  en el que ell era l´homenatjat, el va acabar amb la primera cançó pròpia que va composar, un tribut al seu mestre Woody Guthrie.
Molta gent es pregunta com es possible que encara amb setanta-un anys encara  faci una mitja de  170 concerts anuals. La resposta és l´últim vers quan  diu: La darrera cosa que m´agradaria fer  és dir que jo també  he tingut un llarg i dur viatge.


No hay comentarios:

Publicar un comentario