Cendres. Només veig cendres. Les primeres les vaig veure en el cel plovent-se com neu fosa. S´havien emportat un tros de nit. La seva caiguda era elegant i trista, defallien en els braços amants, lliurades a tot el que hagi de ser i que no poden evitar.
Em vaig preguntar qui les recolliria. Qui recull les cendres mortes?
Després vaig imaginar el foc avern i les tres frases que les van portar fins a mi. Frases antigues enlluernant el seu esclat. Una petita llum les havia abandonat soles.
I continuaven caient sobre el llençol més blau que la dignitat pugui imaginar-se.
Potser vaig plorar. Què són les llàgrimes sino cendres?
El que ens crema al cap és cendra. El que ens crema als ulls, llàgrima. Tots dos són matèria difícil d'apreciar. Ningú guarda cendres en pots, si no són de cossos estimats. Ningú guarda llàgrimes en mocadors.
ResponderEliminarGràcies per les teves paraules. T'he recordat molt. Petons.