martes, 24 de julio de 2012

postals- cendres

Cendres. Només  veig cendres. Les primeres les vaig veure en el cel plovent-se com neu fosa. S´havien emportat un  tros de  nit. La seva  caiguda era elegant i trista, defallien  en els  braços amants, lliurades a tot el que  hagi  de  ser i que no poden  evitar.
Em  vaig preguntar qui les  recolliria. Qui recull les cendres mortes?

Després vaig  imaginar el foc avern i les tres frases que les  van portar  fins a mi. Frases antigues enlluernant el seu esclat. Una petita llum les  havia abandonat soles.
I continuaven caient sobre el llençol més  blau que la dignitat pugui imaginar-se.
Potser vaig plorar. Què són les llàgrimes sino cendres?


1 comentario:

  1. El que ens crema al cap és cendra. El que ens crema als ulls, llàgrima. Tots dos són matèria difícil d'apreciar. Ningú guarda cendres en pots, si no són de cossos estimats. Ningú guarda llàgrimes en mocadors.
    Gràcies per les teves paraules. T'he recordat molt. Petons.

    ResponderEliminar