BREUS-MARIA LA PORTUGUESA

He resseguit els prestatges de la calma fins arribar on sóc. Ara sé donar sentit a les carícies, o millor dir-te , agrair-te que les deixis caure ben profundes, allà on els sentits dominen  les respostes.

Dorms. Vull pensar que dorms  i que  aquesta placidesa, mig somni, és per culpa meva. Tot allò que és inconscient és lliure.

Invisible, deixa´m ser el teu primer somriure quan et llevis.