domingo, 29 de julio de 2012

Una nit al Passeig-The soul jacket

L´Eduard m´havia parlat de sardines i peatges. Les sardines són peixos blaus en el blau, blau que no blue, que vol dir tristesa.

Admirava la seva valentia a l´hora de voler iniciar una conversa.  Ser el primer sempre costa.

Vaig pensar en les Olimpiades. Em preguntava si el frontó era un esport olímpic.Bé si que ho és en molts xerraires que només et volen perque les seves  paraules rebotin en la teva cara d´imbècil educat i les hi tornis amplificades, sense rèplica possible.

 L´Eduard no era d´aquests. L´Eduard era un gran tio al que li tinc un gran , gran apreci.

Però jo no puc evitar els fantasmes. Venen i m´agafen de les espatlles , com sempre a traició.  De vegades  m´agradaria quedar-me aquí, sense cap més pretensió que passar una estona amb un bon amic.
I així succeí. Jo no volia però ja no hi era.

On estic? em preguntava mig estabornit... Estàs Enric en el país de les sardines...

Ohhh com m´agrada venir-vos a veure al blau, que no blue, on vàreu néixer!  Us sacrifiqueu per nosaltres però amb prou orgull com per voler deixar rastre . El rastre de la bellesa en els meus dits. Olors, colors, records que valen la pena.

Perque tenim tanta pressa en esborrar-vos com si fóssiu la peste?  Per que ens costa tant reconèixer, ni recordar, ni admirar  ningú que és millor que nosaltres ?

Passavem per un xiringuito on venaraven Marley com ell voldria: fumant, ballant, deixant-se anar..

La Miriam em va despertar amb un acudit que segur li hagués agradat al Bob. S´obre el teló i es veu a un penjat ennuvolat de fum d´herba repartint porrets a tothom qui troba. Es baixa el teló. Nom del cantant? Tooooomeuuuu Penyaaaaa....

La malparida em va fer riure. Vam arribar al concert on tocaven els Soul Jacket. Són de Vigo i ho fan de puta mare. L´Eduard  i en Joan Ramon parlaven de peatges. La Míriam, la Lourdes i la Montse eren felices. En Monné em va convidar a una cervesa, després a un cubata. Com sempre quan bec estimo algú.

Era de nit en el blau, que no blue, i sonava  un blues.

Vaig girar el cap cap el mar  per dir : Us estimo sardines!!!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario