Sóc un mestís que viu a dos minuts a peu del mar .

M´agraden les havaneres. M´agrada l´Andalusia que  va veure néixer a la meva mama.

Els meus pares em van ensenyar a  beure de més d´un càntir, on l´horitzó sempre és més ample.

El meu avi es deia Antonio Pérez i va estar dos dies a la presó per rematar a un brau que agonitzava

Potser la Silvia és la meva cosina. Quina sort tinc en haver-la conegut.

Com m´agraden els oberts de mires.....