Una de les coses que més m´agraden dels concerts és quan presenten a la banda.
Dos dels millors concerts que he vist a la meva vida ( si no els millors) van ser el de Tom Waits al 2008 i el del Leonard Cohen al 2010.
Simplement extraordinaris.
Del Tom Waits diuen que és un friki…. Però no senyoreta, no… Ni nosaltres tampoc ho som pel simple fet que no guanyem a la majoria absoluta en gustos
Fes que plogui
TOM WAITS
Ella em va prendre tots els meus diners
I al meu millor amic.
Ja coneixes la historia,
Aquí ve una altra vegada
No tinc orgull.
No tinc vergonya.
Tu has de fer que plogui.
Fes que plogui
Des de que vas marxar
El dolor es massa profund.
Sóc un altre trist convidat
En aquesta terra fosca
Vull creure altre cop
En la misericordia del món.
Fes que plogui.
Fes que plogui
La nit està tranquila
Estic aquí sol estirat
I necessito el fuet del tro
I el fosc gemec del vent
Jo no sóc l´Abel.
Només sóc Caí.
Obre tots els cels
I fes que plogui
Estic a prop del cel,
Encastat a la seva porta.
Afilen els seus ganivets
en els meus errors.
A allò que ella va fer
No li pots donar cap nom.
Tu has de fer que plogui.
Fes que plogui
Sense el seu amor,
Sense el seu petó
L´infern no em pot cremar
Més que això.
Estic cremant tot aquest dolor
Treu enfora tot el foc
I fes que plogui.
Vaig néixer per tenir problemes.
Vaig néixer pre-destinat.
Estic dins d´una promesa
I no puc escapar
Es el mateix vell món
Però res sembla el mateix,
Fes que plogui
Has de fer que plogui.
Presentació de la Banda:
A la meva Esquerra, al saxafon i a l´harmònica i a la guitarra, de New York City: VINCENT HENRY; a la meva dreta a les percussions CASEY WAITS; als teclats, d´Atlanta-Geòrgia- PATRICK WARREN, a la guitarra OMAR FLOREZ
Al baix, d´Auckland-California SETH FORD YOUNG
Fes que plogui.
Fes que plogui
Welcome to the stage on clarinet: Sullivan Waits
No hay comentarios:
Publicar un comentario