Ara resulta que cada divendres surto a córrer d´un quart de sis del matí fins a tres quarts de set.
16 Km de blau fosc quan començo , blau groc quan acabo. El cel maserat amb garbí.
Deu ser la calor, deu ser que sóc un gran imperfecte que exerceix de simple o bé que simplement vull respondre a la bellesa com es mereix, sense callar-la ni fer-la massa difícil perque no em pugui entendre ...
I estimo el mar i segur que ell a mi quan em deixa despullar-me davant d´ell i ningú no es ruboritza. No hi ha cap desfici .
Ens posem dins mutuament amb la calidesa de sentir-nos tranquils, d´haver-n´hi prou en voler estar junts.
A això i un petó ben donat al matí li diuen Paradís
Què bé, entrar nu en el mar, després de fer exercici. Jo entro en els rostolls, o les vinyes, i també m'amaro de pau i energia.
ResponderEliminarSom uns friquis :)