Una paranoia i una cançó

Estic a dalt d´una muntanya, amb túnica a doble color, melena i amb barba de  deu dies ,que en el meu cas d´impúber imberbe serà de tres anys.

Aixeco els braços  com si intentés agafar un tros de  cel. La túnica s´arremanga just sota els colzes.

Donem-li una mica de vent perque onegi la cabellera i així perfeccionem la tragèdia.

Aclarim-nos discretament la  veu i posem-li tralla a l´amplificador amb núvols i trons:

Bonaventurats aquells que pel bé comú sou capaços de suportar a tots els gilipolles integrals i fer que no es noti!