Demà torno a treballar. Després
del 4.323 tornarem a posar el
número 1
Però aquest any el
rotllo és diferent.- D´ entrada el meu
nou jefe pel meu cumple m´ha regalat dues entrades collonudes perque la
Montse i jo ens escapem a veure el LLeó de Belfast
al Liceu.
Els meus Reis de casa han estat un viatge a Nova York
amb el meu tete Albert i dos amics més de
Tudela que farem probablement a finals d´abril-( no us podeu imaginar la il.lusió que em fa córrer per Central Park amb el Things have changed de Dylan).-
Els riscos poden portar catástrofes però també poden portar grans , nous i vitals
descobriments… si ho poso tot en una
balança … he sortit guanyant
per golejada (.)
Jo abans també era un dels que s´esperava que els
altres es fotessin la gran hòstia apalancadet en la meva comoditat. Però
això era abans.
Vinga nois, anem per feina!
Primera setmana
de l´any i amb
aquesta nova aura de
gitano-pitonisso que
m´he auto- infundat us puc avançar que serà si no el millor, un dels millors discos de l´any…
m´he auto- infundat us puc avançar que serà si no el millor, un dels millors discos de l´any…
JODER, JODER
JODER … QUE BO QUE ÉS EL “ WHAT A
TERRIBLE WORLD, WHAT A BEAUTIFUL WORLD”… DELS THE DECEMBERISTS….
Fa quinze dies que no el paro d´escoltar, quina xulada, quin pop més ben parit, quina qualitat
tenen els de Colin Meloy….
Y para muestra un botón… és
difícil superar la
delicadissima fragilitat d´aquest retrat
d´amor adol.lescent. No puc parar d´escoltar-la
LA CANÇÓ DEL LLAC.
( LAKE SONG)
Quan baixàvem al llac
Ens estàvem
tirant pedres tota l´estona
I condemnàvem
a mort a tots els animalons
prenent-els-hi foc.
I jo.. vaig fotre-li
una calada al teu cigarro
Que pessigava entre
els meus dits fins que moria
mentre el sol es cremava lentament
sobre la ràdio.
Digues que ho faràs,
Digues que ho faràs
O que no seràs capaç
de fer-ho
Tu…
Fes el que vulguis.
Sigui com sigui
T´has equivocat
tota la
teva vida.
No és veritat?
Això és tot el que
puc dir.
Que t´hauria esperat fins que baixés el nivell
De l´aigua de
tots els oceans
I que totes les ciutats
enfonsades
Es mostressin al descobert
només per tu .
Però tu no ho faràs oi?
Perque tu mai fas
res.
I fins i tot el sol es
fonia
Dolç com la melassa.
I jo… que només en tenia
17
I era un místic
terminal
Ho vaig deixar-ho tot
escrit
I vaig enviar-ho tot a
la merda,
Mai vaig
parar-me a pensar
En el preu que hauria de pagar.
I tu…
Tota sibil.lina, reclinada en aquell banc
Em vas deixar fet pols
I encara em vas
lligar més a tu
Dient les coses
que faries
I les que no faries.
En veritat
Mai em vas donar cap
pista.
I ara que ens aixequem per maleir des del nostre jardí
A tots aquells joves
vilans( villanos) del raval
I tota la seva piara
de fills
bastards .
Torna a mi ara mateix,
amor!
I en la finestra
d´aquell vagó de l´estació
Deixa el fantasma de
les teves dues petjades
Perque elles se´m puguin aparèixer com un encanteri
Una vegada
hagis marxat per sempre.
I quan la llum es va
trencar a l´alba
Tu ja havies marxat per sempre.
Però et recordo bé:
Eres una tia que ho
tenia tot
Una tia que ho
tenia tot i
Que era dolça
com la melassa
I jo… que només en tenia 17
I era un místic terminal
Ho vaig deixar-ho tot escrit
I vaig enviar-ho tot a la merda,
Mai vaig parar-me a pensar
En el preu que hauria de pagar.
I tu…
Tota sibil.lina, reclinada en aquell banc
Em vas deixar fet pols
I encara em vas
lligar més a tu
Dient les coses
que faries
I les que no faries.
En veritat
Mai em vas donar cap
pista.
Eres una tia que ho
tenia tot
Una tia que ho
tenia tot i
Que era dolça
com la melassa
No hay comentarios:
Publicar un comentario