"Americana" senzilla però molt efectiva, el paio ha fet un disc excel.lent
Aquell que viu
massa lluny
M´he estat mentint a mi mateix
des de la primera nit
que vas marxar.
M´hauria agradat pensar que vivía la vida
I que l´amor seria més
fácil si vivía tot sol.
Potser és aquest vent que ens empeny als dos
Potser és el món el
que em fa separar-me de tot.
Potser són tots els arbres que van
Acabar inclinant-se abans que nosaltres
Suplicant que aquell cor
solitari es quedés …
La veritat sigui dita, totes les probabilitats
están contra
nosaltres…
La veritat sigui dita….
Normalment acostuma a
ser així.
A no ser que tu realment et preocupis per mi
No pugis les escales
sense el noi
Que et va deixar que el portessis
En la cafetera de
cotxe que tenia ta mare
No t´oblidis d´aquell
que viu massa lluny
Alguna gent s´inventa
coses d´on no hi ha res.
Alguna gent fa massa
temps que plora
Mentre d´altres
només fan que esperar
Al costat de la
finestra
Preguntant-se perquè
el vent bufa tan fort
Ara podré
admetre de que em sento fred i despullat
Com si estigués palplantat enmig de la pluja
Sense que allà fora hi hagi
res
On m´hi pugui amagar darrera
I em pregunto si tu sents el mateix
La veritat sigui dita, totes les probabilitats
están contra
nosaltres…
La veritat sigui dita….
Normalment acostuma a
ser així.
A no ser que tu realment et preocupis per mi
No pugis les escales
sense el noi
Que et va deixar que el portessis
En la cafetera de
cotxe que tenia ta mare
No t´oblidis d´aquell
que viu massa lluny
No hay comentarios:
Publicar un comentario