DEPORTATS-WOODY GUTHRIE

Avui el meu fill gran fa setze anys . Està dormint plàcidament … La seva feina ara( després d´aprovar-ho tot amb un gran esforç), és ser feliç.

La meva feina, de fet, l´únic objectiu a la meva vida és no convertir-lo en un gilipolles.

Explicar-li que les fronteres (ara que estan tan de moda) només han portat que desgràcies. Que darrera de cadascuna d´elles s´amaga un sentiment de superioritat ,  que ens  creiem millors que ells.

La terra, la pàtria i totes aquestes mandangues són, històricament una excusa a les nostres pors i al nostre egoisme.

Si n´hi han que no ho entenen així que es posin la mà en el pit, se´ls inundin els ulls de llàgrimes i que cantin amb la veu entretallada qualsevol himne. ME LA SUA.

Avui al meu fill, que tindrà al seu costat, a tota la gent que l´estima i l´adora per ser bona gent, li explicaré aquesta història.

A l´any 1948 va haver-hi un accident d´avió a Los Gatos Canyon en territori USA. A l´avió anaven 32 persones , 4 americans de la tripulació i guàrdies i 28 mexicans que els deportaven a Mèxic.

Quan el New York Times es va fer ressò d´aquesta notícia,   va publicar el nom dels quatre americans morts i als altres s´hi va referir genèricament com a “ DEPORTATS” als que van enterrar indiscriminadament (i sense identificar-los a molts d´ells ) en una fossa comuna.

Woody Guthrie va escriure´ls un poema que després el va musicar Hoffmann i el va fer famós el recentment desaparegut Pete Seeger. 

L´ha cantada tothom... Ani di Franco, Joan Baez, Bruce Springsteen, Johnny Cash, Willie Nelson,,,,

Segurament tots ells, com a pares,   volien explicar aquesta història als seus fills.... que no hi ha cap frontera que valgui la pena , que aquest món el formem els humans i les nostres circumstàncies( la majoria d´elles que no hem pogut escollir).,. 

Que potser en comptes d´haver nascut en una familia burgeseta catalana amb més o menys sort,,, també haguéssim pogut néixer en una merda cabana nigeriana, hauríem deixat els nostres pares, perdut a tres germans morts de gana, alguns amics en el viatge al nord d´Àfrica i que ara , amb molta molta sort,   estaríem recollint durant dotze hores, de sol a sol, les nostres maduixes.

Ser qui som té un gran component de sort

Deportats( accident d´avió a Los Gatos)

Ara que la collita ja està tota en els magatzems

i els préssecs que queden s´estan podrint,

les taronges estan apilades en els seus abocadors.

Ara els estan fent volar cap a la frontera de Mèxic

perque es gastin tots els seus diners

per intentar tornar una altra vegada.

Adéu al meu Juan, a la meva Rosalita.

Adéu amics meus: Jesus i Maria

Ja no tindreu els vostres noms quan pugeu a aquell avió

Tots aquells que us cridin us diran: DEPORTATS

El propi pare del meu pare va traspassar a peu aquell riu.

Li van pendre tots els diners que havia guanyat a la seva vida

Els meus germans i les meves germanes

van venir per treballar per recollir fruita

Van venir en aquell camió fins que van tenir un accident i van morir.

Alguns de nosaltres som il.legals,

a alguns de nosaltres simplement no ens volen

Els nostres contractes de treball s´han acabat

i hem de fotre el camp d´aquí.

Hi han 600 milles fins la frontera mexicana.

Ens donen caça com si fossim foragits,

com si fossim uns deliqüents

com si fossim uns lladres.

Vam morir a les vostres muntanyes, en els vostres deserts

Vam morir a les vostres valls, a les vostres planúries

Vam morir sota els vostres arbres, sota els vostres matolls

A tots dos costats del riu la mort és igual per tots.

L´avió es va incendiar a “ Los Gatos Canyon”

una gran bola de foc que va il.luminar les nostres muntanyes

Qui eren tots aquells amics, tots desperdigats i trossejats com fulles seques?

La ràdio va dir.... Tots ells eren DEPORTATS.

És aquesta la millor manera de fer créixer les nostres orquídees?

És aquesta la millor manera de fer créixer tota la bona fruita?

Caiguts com fulles seques que es podreixen a la nostra terra

i que no siguin coneguts per cap nom excepte el de DEPORTATS?